L'impacte ambiental del Quart Cinturó

En primer lloc, la construcció del Quart Cinturó (amb les diferents sortides i connexions) significaria la pèrdua irreversible, per ocupació o fragmentació, de la major part dels espais agrícoles i forestals de les nostres comarques, alhora que prepararia el terreny perquè l'especulació acabés de destrossar uns paisatges teixits per segles d'història. A més, en un estudi preliminar encarregat pel mateix MOPTMA es destaca que la construcció del Quart Cinturó:

• Afectaria directament la integritat de tres parcs naturals (els del Montnegre i el Corredor, el Montseny, i Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac).
• Esdevindria barrera per a les migracions de la fauna i fomentaria, per tant, la desaparició d'espècies amenaçades.
• Modificaria els cabals dels rius.
• Faria augmentar notablement la contaminació atmosfèrica per gasos i partícules, així com la d'aigües subterrànies.
• Faria augmentar els nivells de soroll al llarg del seu recorregut, i
• Destrossaria zones amb importants jaciments arqueològics.

Per comprendre millor l'impacte destructiu del Quart Cinturó és convenient conèixer les dimensions aproximades d'allò de què parlem. Només un 25% del Vallès està cobert de vegetació espontània, un altre 25% està ocupat per sòl urbà i el 50% restant és sòl agrícola. Al Vallès Occidental la superfície de bosc està constituïda per poques extensions grans i compactes, que en total són uns 80 Km2; mentre que a la plana del Vallès Oriental, el bosc, format per molts petits enclaus, té uns 40 Km2 .

Al Vallès Occidental el sòl urbà està pròxim a tancar el cercle format pels municipis de Cerdanyola-Barberà-Sabadell-Terrassa-Les Fonts-Rubí-Sant Cugat-Cerdanyola. Entre aquests es disposen indústries o urbanitzacions que tendeixen a contactar-los: Ripollet-Montcada-Polinyà; Rubí-Ullastrell; Sant Cugat-La Floresta; Sant Cugat-Cerdanyola; Castellar-Sabadell; Terrassa-Rubí; Terrassa-Sant Lluís-Viladecavalls. Al centre existeix una gran taca de bosc, permeada i òbviament amenaçada. La construcció del Quart Cinturó promouria l'enllaç Matadepera-Terrassa-Abrera-Esparraguera. Aquest enllaç suposa una amenaça per la Serra de l'Obac-La Puda-peu de Montserrat. En segon lloc, promouria l'enllaç que des de Castellar arribaria fins a Sentmenat, Caldes, l'Atmella, La Garriga ,etc... De nou als peus de la Serralada Prelitoral.

En resum, l'impacte previsible predominant al Vallès Occidental seria la fragmentació i substitució del bosc per formar un nucli continu urbà-industrial-residencial, que es perllongaria per una part del Vallès Oriental, mentre que per la resta suposaria la fi d'una etapa agrícola i l'inici de la nova residencial-industrial. Al vessant de la Serra prelitoral l'impacte seria l'empobriment i la degradació ecològica de les comunitats naturals que presenta.

Però l'impacte del Quart Cinturó aniria més enllà de la pèrdua irreversible d'uns espais naturals potser únics a la Mediterrània. No hem d'oblidar les funcions educatives i de lleure que aquests espais realitzen. Potser el Quart Cinturó servirà per anar a buscar els espais oberts que tots necessitem a paratges aliens i llunyans?

L'impacte socioeconòmic del Quart Cinturó

Des del punt de vista socioeconòmic, l'impacte del Quart Cinturó seria especialment dur en determinats punts del recorregut, com el barri de Can Trias de Viladecavalls (on passaria per dins del nucli habitat), Abrera i Sant Celoni (on a l'impacte del Quart Cinturó s'afegeixen els d'altres grans infraestructures construïdes o a punt de construir-se, com la N-II, l'A-7, l'autovia del Baix Llobregat o el tren d'alta velocitat).

Però, en general, el model que s'imposaria amb l'execució d'aquest projecte configuraria la desestructuració de les ciutats i pobles del Vallès i el Baix Llobregat, en un procés urbanístic de creació de suburbis fins a constituir-se en un continu urbà, gran suburbi de Barcelona. Al sud del Vallès, seguint l'A-7, podem veure una petita mostra del futur que ens amaguen: una massa quasi contínua d'urbanitzacions, polígons industrials, grans centres comercials... Això suposaria inevitablement l'extinció de la població pagesa de la zona i un greu impacte sobre la identitat i la vida social, cultural i econòmica (especialment sobre el ja castigat petit comerç) de les nostres poblacions.

El Quart Cinturó per tant transcendeix la conservació dels sistemes naturals, ja que afectaria l'estil de societat actual. La gran conurbació vindrà silenciosament i llavors sorgirà el problema de com regular l'ocupació industrial-residencial-urbana, és a dir, com controlar la complexitat i com gestionar-la. Només veient què ha passat a Londres o París sabrem el què ens espera: la construcció de vies ràpides, l'aparició de centres comercials, magatzems, oficines, cines i altres entreteniments a les connexions entre autopistes. Tot plegat ha portat tal complexitat que ja és evident -fins i tot per un polític- la necessitat de prendre mesures per protegir el medi ambient, preservar el medi rural, afavorir el transport públic i estalviar energia. A Gran Bretanya, en deu anys, s'han perdut 300.000 llocs de treball en el petit comerç i negocis al centre dels nuclis urbans pròxims a les noves grans superfícies, imposant marginació a pobres i gent gran sense mitjans de transport, i provocant un increment del consum d'energia en augmentar els desplaçaments en cotxe. L' Administració Major ha decidit recuperar el model europeu de ciutat davant la pèrdua de vida de les ciutats angleses i adoptar, com també ho estan fent algunes americanes, mesures semblants a les preses a França pel govern Balladur: rehabilitar el centre urbà, fomentar el transport públic... humanitzar les ciutats. L' Administració s'estalvia en despeses d'obres públiques i consum energètic, mentre que el ciutadà ho fà en impostos.

Tanmateix, però, és possible que aquí la disponibilitat fàcil i barata de sòl per a l'edificació vingués acompanyada d'un cert impuls econòmic en àmbits com la construcció, la indústria... Però no oblidem que aquests episodis de benestar econòmic són efímers i només duren el temps que es triga a urbanitzar de manera irreversible el terreny disponible. Perquè... què farem després?

Aprendrem algun dia que no es poden cremar els vagons del tren per a alimentar la locomotora?