Sumari

El 20 de desembre de 1994 el MOPTMA anuncia el concurs de serveis d'assistència tècnica per a la redacció del "Estudio informativo Autovía Orbital de Barcelona. Tramo Abrera-Sant Celoni", amb un pressupost estimatiu de 350 milions de pessetes, IVA inclòs. (BOE: 303, 20-12-94). La Campanya contra el Quart Cinturó, en reunió plenària el 28-01-95 a Terrassa, es va pronunciar amb un comunicat de premsa.

L'1 de desembre de 1995 el MOPTMA adjudica la redacció del "Estudio Informativo de la Autovia orbital Abrera-Sant Celoni" a "Estudios y Proyectos Técnicos Industriales S.A." per un import de 295.058.429 pessetes i amb un termini de lliurament de 10 mesos. (BOE: 1.111, 18-01-96).

L'11 de desembre de 1995 La Campanya contra el Quart Cinturó fa arribar a la Unió Europea una queixa i denúncia al Parlament Europeu per la decisió del MOPTMA de tirar endavant amb el projecte del QC sense tenir en compte l'ampli rebuig popular i les crítiques conclusions del propi Estudi d'Impacte Ambiental.

El 21 de gener de 1997 el Ministeri tramet als Ajuntaments la "Memoria Resumen para consulta ambiental" de l'esmentat estudi, (veure comunicat de premsa, 3 de febrer de 1997). La Campanya contra el Quart Cinturó, en reunió extraordinària el 8 de febrer a Sabadell, es va pronunciar amb un altre comunicat de premsa.

El 10 de març de 1997 La Campanya contra el Quart Cinturó presenta al ministeri de Medi Ambient al·legacions a l'"Estudio Informativo", (veure comunicat de premsa: 3.553 persones i 89 entitats al·leguen contra el quart cinturó)

El 14 d'abril de 1998 la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento aprova provisionalment l'"Estudio Informativo: Autovía Orbital de Barcelona, Tramo Abrera-Terrassa" i un suposat estudi d'impacte ambiental d'aquest tram. Dues setmanes més tard el Ministeri el posa a exposició pública. (BOE: 102, 29-04-98). El document en qüestió és tramés exclusivament als ajuntaments d'Abrera, Viladecavalls i Terrassa (veure comunicat de premsa).

El 4 de juny de 1998 la Campanya Contra el Quart Cinturó presenta al·legacions al Projecte del Quart Cinturó (tram: Abrera-Terrassa) sol·licitant al Ministerio de Fomento la nul·litat de l'actual tramitació i la retirada del projecte (veure comunicat de premsa). En total es van recollir 10.555 signatures.

El 22 de març de 2001 la Secretaría General de Medio Ambiente resol favorablement la  Declaració d'Impacte Ambiental de l' "Estudio Informativo: Autovía Orbital de Barcelona, Tramo Abrera-Terrassa" de la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento (BOE: 92, 17-04-01) 

En què consisteix l'Estudi Informatiu?

Simplement és el projecte. L'estudi es contempla en tres fases anomenades A, B, i C, que recullen tots els treballs necessaris fins a la resolució administrativa del projecte.

Fase A. El treball en aquesta fase consisteix a estudiar els llocs per on volen fer passar l'autovia: topografia, medi ambient, geologia, socioeconomia, infraestructures existents, estat de la planificació general i sectorial, el trànsit, el patrimoni cultural, els jaciments arqueològics, el clima... Es dibuixen de 2 a 4 traçats en uns plànols a escala 1/50.000, on es representen els espais d'interès natural protegits, els que no ho estan legalment, i una representació gràfica d'una avaluació ambiental de les zones afectades. En acabat s'entrega al Ministeri una Memòria Resum.

Fase B. A continuació estudien amb més detall les alternatives de traçat presentades. Els plànols dels traçats són ara a escala 1/5.000 i 1/2.000. Es calcula per a cada traçat alternatiu el cost de les expropiacions, de la construcció, de les mesures correctores. S'estudien els enllaços amb les carreteres existents i el trànsit, així com els problemes de tipus geològic que es puguin presentar en l'execució de l'obra, els desmunts, túnels, talussos. Es detallen les canteres per al subministrament de material i els moviments de terres. Es recullen les dades pluviomètriques i els cabals dels rius; i es fa també, simultàniament, un estudi d'impacte ambiental per a cada un dels traçats, fent consultes als ajuntaments i al govern autonòmic. Es quantifica l'impacte ambiental residual i es determinen les mesures correctores a introduir en el disseny de cada traçat. Tot plegat s'acaba triant-ne un, o màxim dos, que es presenta amb un informe al ministeri.

Fase C. En aquesta fase es prepara la documentació per posar el projecte a Informació Pública. Un document que no ha d'excedir les 25 pàgines, on es recullen els estudis realitzats, els resultats i les conclusions. El termini de lliurament del treball en aquesta fase és de 10 mesos, segons contracte. A partir d'aquí s'estudien les al·legacions presentades en el període d'exposició pública; es tramet l'expedient complet al ministeri de medi ambient, es completa l'estudi d'impacte ambiental, s'en fa la declaració d'impacte ambiental i s'aprova el projecte per resolució administrativa, en cas de discrepància entre ministeris es resol per Consell de Ministres. Finalment s'elaboren les respostes a les al·legacions presentades durant la Informació Pública. A continuació, la mateixa empresa contractada, realitza el projecte constructiu.
L'escala dels plànols passa a ser d'1/1.000. Es dimensiona l'obra i es determina el número de carrils i l'amplada de la mediana. Es revisa el traçat ajustant-lo de nou per tal d'optimitzar el moviment de terres, i es projecten els enllaços. Es dissenyen els detalls tècnics constructius i es fa el pressupost detallat total de l'obra.

Gener de 1997, arriba als Ajuntaments una part de l'Estudi Informatiu

A finals de gener de 1997 el ministeri de Medi Ambient va enviar als Ajuntaments, als consells comarcals, a diverses institucions i a vàries entitats, un breu estudi on es proposaven uns traçats orientatius, acompanyats d'una avaluació ambiental; es tractava d'una part de l' "Estudio Informativo Autovia Orbital de Barcelona. Tramo Abrera-Sant Celoni" , el que ells en diuen la "Memoria Resumen para consulta ambiental". El ministeri demanava que se li fessin suggeriments, això sí, referits exclusivament a aspectes ambientals.

Al document li mancaven els més elementals criteris de rigor tècnic i estava subjecte a un grau tal de subjectivitat que l'invalidaven com a element de consideració per valorar els impactes ambientals del projecte. La majoria dels ajuntaments van rebutjar l'estudi fent-ne les consideracions que creieren oportunes, a excepció dels ajuntaments de Caldes i de Llinars que no varen presentar cap al·legació, presumiblement perquè en són addictes.

A la Memòria Resum es recollien una sèrie d'alternatives de traçat i es demanava als ajuntaments que triessin quina preferien per al seu municipi. La resposta que va obtenir el Ministeri dels ajuntaments no va ser la que esperava; la majoria dels ajuntaments ni van acceptar l'estudi ni van entrar a discutir traçats, sinó que van qüestionar el projecte en conjunt i van demanar la paralització de la seva tramitació.

Resum de les respostes dels ajuntaments i institucions

• L'Ametlla del Vallès, 14 de febrer de 1997: El Ple acorda comunicar la seva total oposició al projecte. El considera injustificat i d'un greu impacte.
• Sta. Maria de Palautordera, 20 de febrer de 1997: El Ple acorda ratificar els acords del Ple del 12.12.94 i manifestar-se partidari del traçat N-7 que és el que coincideix amb les reserves de sòl del PGOM.
• Santa Eulàlia de Ronçana, 20 de febrer de 1997: El Ple per unanimitat es reafirma en la moció aprovada el 2.05.96 on es sol·licitava un estudi d'alternatives. Constata errades i mancances en l'estudi fins al punt que pràcticament no esmenta el seu municipi. Acorda rebutjar l'estudi informatiu i demana que prèviament a la projecció de l'autovia es faci l'estudi d'alternatives amb participació dels ajuntaments.
• Lliçà d'Amunt, 20 de febrer de 1997: El Ple acorda informar desfavorablement. Tot i que considera més idònia, "des del punt de vista ambiental", l'alternativa de traçat B4 que no passa pel seu municipi, sol·licita la paralització de la tramitació del projecte, que qualifica d'insostenible.
• Sabadell, 21 de febrer de 1997: Manifesta estar en desacord amb el projecte sobretot en el model de creixement que comporta, i en el fons i en la forma del contingut del document; es posiciona desfavorablement a les propostes de l'Estudi informatiu. Considera que vulnera el Pla general i en particular la preceptiva premissa de la seva memòria d'elaborar un Pla especial per a la definició del traçat. Proposa aprofitar la xarxa de carreteres existent i alliberar de peatge l'A7.
• Sant Pere de Vilamajor, 27 de febrer de 1997: La Comissió de Govern considera que no és apropiada la presentació a consulta ambiental de l'Estudi Informatiu perquè no es tenen en compte la conveniència i alternatives al projecte d'aquesta autovia. Acorda rebutjar la seva construcció, demanar que es replantegi el model de creixement actual, que es cerquin les alternatives i que s'alliberin de peatge les autopistes catalanes.
• Sant Celoni, 27 de febrer de 1997: Considera l'estudi insuficient, faltat de rigor, tendenciós i que comporta indefensió; és considerat sense validesa. Considera el projecte d'un greu impacte, que vulnera el PEIN i el Pla General. Demana la redacció d'un pla d'alternatives, millorant la xarxa existent i el transport col·lectiu, d'acord amb els principis de la Cimera de Rio i el V Programa Comunitari. Demana la paralització del projecte.
• Cardedeu, 25 de febrer de 1997: La Comissió de Govern considera l'estudi insuficient, imprecís i arbitrari, que no justifica l'obra i que crea indefensió. Demanen la suspensió de la tramitació administrativa del projecte fins que estudiades totes les alternatives no es demostri que és necessari.
• Sentmenat, 27 de febrer de 1997: El Ple acorda informar desfavorablement l'alternativa N4 de traçat, atès que no s'ajusta a les reserves de sòl del Pla General Municipal. Condiciona l'acceptació de l'altre traçat S4 a que el projecte contempli les mesures adequades per reduir l'impacte. Considera no prioritària la seva construcció si s'adeqüen les carreteres locals i comarcals.
• Granollers, 28 de febrer de 1997: La Comissió de Govern considera l'estudi insuficient, pel que fa a l'impacte es remet a l'estudi encarregat pel Consell Comarcal. Considera el tram Cardedeu-Sant Celoni innecessari o prescindible. Reitera la posició de que l'autovia sigui lliure de peatge.
• Les Franqueses del Vallès, 28 de febrer de 1997: El Ple considera el projecte injustificat, insostenible i amb un greu impacte. Considera l'estudi insuficient. Acorda informar desfavorablement i ratificar els acords del Ple de l'11.10.94 on es rebutja la seva construcció.
• Abrera, 28 de febrer de 1997: El Ple protesta perquè sols tenen una alternativa de traçat que considera inacceptable i inadmissible. La documentació és considerada insuficient i imprecisa. Demana un canvi de traçat i unes millores en la xarxa de carreteres del municipi.
• Sant Antoni de Vilamajor, 28 de febrer de 1997: El Ple acorda manifestar la seva disconformitat al traçat B-6, atès que passaria massa a prop del nucli urbà causant molèsties als veïns. Exigeix que sigui lliure de peatge i que els hi facin un bon accés.
• Consell Comarcal del Vallès Oriental, 3 de març de 1997: Es ratifica en sessió plenària la resolució de presidència que considera l'estudi insuficient. Pel que fa a l'impacte es remet a l'estudi encarregat. Considera el tram Cardedeu-Sant Celoni prescindible. Considera que l'autovia ha de ser lliure de peatge.
• Castellar del Vallès, 4 de març de 1997: El Ple acorda manifestar la total oposició a l'alternativa N-4 pel greu impacte sobre el casc urbà i l'entorn del seu municipi. Demana al ministeri que abans de fer cap més tràmit s'obri un debat amb la Generalitat i els Ajuntaments per valorar-ne la necessitat i executar un Pla d'alternatives respectant i complint les recomanacions de la Cimera de Rio.
• St. Esteve de Palautordera, 5 de març de 1997: La Comissió de Govern considera que no és apropiada la presentació a consulta ambiental de l'Estudi Informatiu perquè no es tenen en compte la conveniència i alternatives al projecte d'aquesta autovia.
• Palau de Plegamans, 7 de març de 1997: La Comissió de Govern considera el projecte injustificat, insostenible i amb un greu impacte. Considera l'estudi insuficient. Acorda informar desfavorablement. Sol·licita al Ministeri la paralització de la seva tramitació, el rescat dels peatges de l'A-7, A-17 i A-9, i el traspàs a la Generalitat de les competències. Així mateix demana executar un Pla d'alternatives.
• La Garriga, 8 d'abril de 1997: El Ple considera el projecte injustificat i contradictori amb els plans d'ordenació municipals. Acorda informar desfavorablement i rebutjar l'avaluació d'impacte; sol·licita la paralització de la tramitació del projecte.
• Terrassa: El Ple considera el document insuficient per estudiar les repercussions i analitzar les alternatives del projecte. Insuficient per delimitar la incidència de les propostes de traçat i mancat de definició per determinar-ne la seva funció respecte al sistema de ciutats mitjanes de la corona metropolitana. Es manifesta contrari a la seva construcció en cas de que sigui de peatge. Pel que fa als detalls es remet al seu estudi tècnic. Demana que s'ampliï la relació d'entitats a consultar.
• Diputació de Barcelona: Considera que el projecte incompleix la normativa urbanística del Pla especial de protecció del medi físic i paisatge. Considera preferents les alternatives B4, N4 i E4.

Abril de 1998, arriba una part de l'Estudi Informatiu a una part dels ajuntaments

El ministeri en veure les dificultats amb les que es toparia la tramitació del projecte va decidir dividir-lo en dos trams, Abrera-Terrassa i Terrassa-Sant Celoni. I així s'ho va fer venir per trametre la documentació per a l'exposició pública solament als ajuntaments d'Abrera, de Viladecavalls i de Terrassa, en un descarat intent de tirar l'obra endavant per la via dels fets consumats. El Ministerio de Fomento i la Generalitat han demostrat un cop més la seva incapacitat de debatre públicament la necessitat d'aquesta obra milionària i faraònica.