La
CCQC demana el desenvolupament de les Directrius Nacionals de Mobilitat
El
nou Pla de Carreteres de Catalunya s’ha de desenvolupar d’acord amb les
Directrius Nacionals de Mobilitat
La Llei de mobilitat de
Catalunya, aprovada pel parlament el juliol de 2003, va suposar la incorporació
del repte de la mobilitat sostenible com una de les prioritats del govern de la
Generalitat. Més d’un any després, els resultats d’aquesta llei són encara
imperceptibles i la inèrcia de l’antic model s’imposa per sobre de les
voluntats expressades pel Parlament de Catalunya. Des de la Campanya Contra el
Quart Cinturó volem posar de relleu la manca de desenvolupament de bona part
dels instruments previstos en aquesta llei i demanar-ne la seva aplicació.
La Llei de Mobilitat representa un significatiu canvi d’orientació en els paradigmes de gestió de la mobilitat i en la concepció de les infrastructures. La seva aplicació no només és preceptiva, sinó també urgent, perquè la problemàtica actual de la mobilitat requereix un profund canvi d’enfocament en les orientacions de la política d’infrastructures.
Manca
de diagnosi
Malgrat la defensa pública del
transport públic per diferents dirigents polítics, actualment se segueixen
atribuint els col·lapses de la xarxa viària a la incapacitat d’aquesta i, per
tant, s’acaba proposant més xarxa d’autopistes i autovies per resoldre els
problemes, el Quart Cinturó n’és un bon exemple, tot renunciant a canviar el
model. No hi ha, doncs, una diagnosi clara i rigorosa dels problemes de la
xarxa.
En la situació actual no és
possible revisar el Pla de Carreteres sense una visió global i un enfocament
general basat en les Directrius
Nacionals de Mobilitat (DNM) (previstes a l’art. 6 de la Llei). Aquestes
directrius contemplen l’anàlisi de conjunt de les infraestructures, tant
viàries com ferroviàries, i permeten determinar quotes de demanda i funcions a
realitzar per part de cada modalitat de transport.
Malgrat aquest marc legal, el que
ha trascendit sobre el contingut dels documents encarregats per a la revisió
del Pla de Carreteres fa sospitar que ens trobem davant d’un estil de
planejament insostenible i caduc, que reprodueix per inèrcia el model envellit
que la nova llei tractava d’evitar.
El Departament de Política
Territorial i Obres Públiques ha de fer un esforç d’integració dels seus
discursos de planificació territorial, per una banda, i de mobilitat, per
l’altra, en un únic flux més unitari. Els futurs Plans Territorials Parcials i
la revisió del Pla Territorial General només podran ser veritablement nous i
definitoris de la Catalunya del segle
XXI, si assoleixen nous conceptes en la relació a les infrastructures i el
territori. Per aquest motiu, els Plans Sectorials de Carreteres i de Ferrocarrils
només poden estar al servei d’aquest nou enfocament territorial i no d’una
genèrica “demanda”, ja que altrament fallaran. Només l’aposta decidida per un
model de país amb molta més xarxa ferroviària, que se situï a l’escala de
dotació europea ens permetrà repensar el model de país en termes de modernitat
i sostenibilitat.
Campanya Contra el Quart Cinturó
Vallès, Baix Llobregat i Penedès,
12 de novembre 2004
Més informació:
Maties Serracant (portaveu)
93 717 18 87 o 617 50 49 74 - mserracant@adenc.org - http://ccqc.pangea.org