NOTA DE PREMSA
La inclusió del
Quart Cinturó en el conveni entre el Ministeri de Foment i la Conselleria de
Política Territorial trenca el procés de debat i estudi encetat per la
Generalitat
La Campanya Contra
el Quart Cinturó critica la manca de garanties democràtiques que suposa la
signatura d'aquest conveni mentre s'està pendent de la tramitació del Pla
d'Infraestructures de Transport de Catalunya.
La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) vol manifestar la
seva indignació davant l’anunci que en l’acord entre el Ministeri de Foment i
la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques es dóna via verda a la
construcció de la B-40, altrament coneguda com a Quart Cinturó o autovia
orbital, entre Terrassa i Abrera.
Segons la nota de premsa, el conveni signat inclou:
- Autovia
A-7 entre Vilafranca del Penedès i Abrera
- 90.250.000,00 €
- B-40 Abrera-Terrassa - 165.000.000,00 €
- Millores de comunicació Baix Llobregat i Vallès
Occidental * - 61.725.000,00 €
*Pendent dels estudis de
mobilitat.
Aquesta darrera partida és totalment confusa. En el mapa
adjunt al comunicat oficial es fa esment en canvi del projecte “Millores
comunicació Vallès Oriental – Vallès Occidental”. Tot plegat posa en evidència
la gran confusió del govern sobre aquesta infraestructura.
La CCQC demana la congelació del conveni signat, pendent de
la tramitació del Pla d'Infraestructures del Transport, que ha de facilitar el
debat tècnic, ciutadà i polític necessari.
Un debat
imprescindible encara pendent
Des de fa més de 10 anys, la CCQC ha estat fent oposició a
la construcció del Quart Cinturó, no només per l’impacte ambiental que
suposaria, sinó per la fragmentació territorial i pel foment de l’especulació.
La CCQC ha aportat, a més, una reflexió seriosa sobre la mobilitat que, amb
l’aparició, consolidació i implantació del concepte de sostenibilitat, ha
forçat les administracions a afrontar l’ordenació de xarxes de transport dins
una planificació territorial integrada.
En l’anàlisi tècnica han estat rebatudes totes les
argumentacions que han estat utilitzades per a justificar la necessitat del
Quart Cinturó. Aquesta anàlisi ha demostrat la no necessitat del tram
Abrera-Terrassa per raons internes de mobilitat, en contra de les teòriques
millores que suposarien en l’A7, i la utilització per part de l’administració actuant
de dades errònies i incompletes. Cal constatar que cap administració ha
contestat o rebatut la denúncia d’aquest fets.
Però la CCQC no només ha fet oposició. També han estat
aportades propostes d’articulació de la xarxa viària i ferroviària, a més d’altres
estudis tècnics sobre la modulació de la xarxes i estudis comparatius sobre
xarxes de comunicació en l’àmbit europeu, els quals han posat de relleu la
necessitat d’adreçar les noves inversions a la millora i creixement de la xarxa
ferroviària i de la xarxa viària secundària. els problemes de mobilitat per als
quals hi ha solucions més sostenibles, com ara la millora de la xarxa de
carreteres, l’eliminació dels peatges i la potenciació d’un model de transport
públic basat en el ferrocarril.
Amb tantes reflexions teòriques i evidències tècniques sobre
la necessitat de reorientar les inversions públiques, no parlem ja del
creixement i saturació que ha tingut el transport públic aquests darrers anys a
l’àrea metropolitana malgrat la migrada inversió, i la consegüent posada en
evidència de les mancances existents, sorprèn que l’acord signat entre el
Ministeri de Foment i Política Territorial es cenyeixi tan sols a la xarxa
viària i continui insistint en un model de planificació obsolet que ens porta
directament a la insostenibilitat econòmica, social i ambiental.
Per si no fos prou, la reconversió de la N-340 com a nova
A7, des de Castelló fins a Abrera, passant per Vilafranca, així com la
transformació de la NII des de Tordera fins a la frontera francesa com a
perllongació de l’autovia A7, fan aparèixer molts dubtes sobre la limitació de
la construcció del Quart Cinturó només al tram Terrassa-Abrera. Sembla que
l’estratègia a llarg termini és posar molta més pressió sobre el Vallès, de
manera que finalment l’enllaç Terrassa-Granollers-Sant Celoni-Tordera sigui
només una qüestió inevitable.
Casualment, ahir a Barcelona es presentà l’informe de
sostenibilitat a Espanya, elaborat per el “Observatorio de la Sostenibilidad en
España”. Aquest estudi alerta precisament sobre la manca de competitivitat de
l’economia espanyola, en la qual el creixement s’ha donat no per l’increment de
l’eficiència en la producció sinó per l’increment de la mà d’obra, i ,entre
d’altres, posa en evidència la ineficàcia i ineficiència del sistema de
transport, el qual es realitza majoritàriament per carretera.
Incompliment del
Pacte del Tinell
En el marc del govern d’esquerres que possibilità el Pacte
del Tinell, el Partit Socialista de Catalunya ha fet valdre els seus
compromissos amb molta més força que els d’Esquerra Republicana de Catalunya i
Iniciativa per Catalunya-Els Verds.amb el territori Tot semblava apuntar que la
presència d’ERC i IC-V en el govern, dues forces que han estat integrades en la
CCQC des dels seus inicis, haurien pesat molt més, i haguessin ajudat, si més
no, a la racionalitat i reorientació de les inversions en xarxes de mobilitat.
Lamentem que el seu pes específic en possibilitar un govern d’esquerres i el
seu sosteniment no hagin possibilitat reorientar de manera ferma i decidia la
planificació de les xarxes de transport. Des del nostre punt de vista, la
construcció del Quart Cinturó és una clara vulneració del Pacte del Tinell i la
més greu acció contrària al seu clausulat.
Per què cal doncs
un Pla d'Infraestructures del Transport a Catalunya?
La irresponsabilitat que es deriva d’aquest acord és més
greu encara. En aquests moments s’està redactant el Pla d’Infraestructures de
Transport, que ha de comportar un important procés de debat tècnic, ciutadà i
polític, complint amb els processos de participació establerts en el sistema
democràtic. Amb l’acord, es dilapida tota la discussió que es generava al
voltant de la redacció d’aquest Pla. La poca publicitat amb que s'han tramitat
els acords signats suposen que la Direcció General de Carreteres ha estat
treballant de forma unilateral.
Hi ha una altra qüestió paral·lela i que no pot ser obviada:
l’Avaluació Ambiental Estratègica de plans i programes que es deriva de la
directiva europea i que encara no ha estat transposada a la legislació catalana
i espanyola podria posar sobre la taula la insostenibilitat de determinades
actuacions previstes en l’acord subscrit. Hi ha interès del govern en anar per
endavant per a intentar evitar sotmetre a avaluació ambiental determinats
planejaments?
En base a la manca de fonament democràtic i tècnic de
diversos aspectes de l'acord firmat, demanem que se'n congeli el
desenvolupament fins que l’aprovació del Pla d’Infraestructures de Transport
sigui una realitat.
Campanya Contra el Quart Cinturó
El Vallès, 28 d’octubre de 2005
Més informació
Maties Serracant 617504974
Toni Altaió 937171887 655179694