us
donem la llauna
No hi ha CAP raó en
favor del Quart Cinturó,
i per això avui us
donem la llauna.
perquè...:
1. No disposeu de cap estudi fet per la Generalitat que justifiqui la construcció del Quart Cinturó. Ni tampoc pel tram Abrera–Terrassa. L’administració pública no és seriosa. Per passar de les opcions polítiques a les obres calen uns fonaments rigorosos que avui són completament absents. No n’hi ha prou amb les idees polítiques un cop assolit el govern, ja que cal un assentament planificat de les opcions, dels seus beneficis i de la seva prioritat. L’Administració no es pot permetre improvisar.
2. L’únic estudi de trànsit existent, el de l’Estudi Informatiu del tram Abrera-Terrassa del Ministeri de Foment, és fals i insolvent.
3. L’estudi L’autovia orbital B-40 de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona és el millor estudi en contra de la via: demostra el col·lapse viari generalitzat tant si es fa com si no es fa. No obstant això, la predicció de Regió Metropolitana congestionada no porta a replantejar el conjunt de les opcions sotmeses a contrast.
4. El Pacte del Tinell obliga a treballar acuradament en l’àmbit metropolità. No avala directament el projecte de Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa i caldria dissenyar prèviament el Pla Parcial Metropolità per a justificar les grans prioritats de la inversió.
5. El desenvolupament del PDI (Pla d’Inversions Ferroviàries de la Regió Metropolitana 2000-2010), és a mig període i, excepte les inversions locals en ferrocarril dins de Sabadell i Terrassa, les inversions en nova línia són zero absolut en la perifèria metropolitana.
6. La Llei de Mobilitat exigeix rigor en la diagnosi i les opcions d’inversió relacionades amb la mobilitat. On són les diagnosis i les prioritats en l’àmbit de la segona corona metropolitana?.
7. La Generalitat desconeix totalment les raons del col·lapse i les dificultats del trànsit al Vallès. No hi ha cap document que les expliciti. Us avancem que les conclusions d’aquest fet, les quals no es volen posar clarament sobre la taula, són:
a. La poca presència del transport públic en la segona corona, on sempre es diu que “no hi ha mercat, no hi ha demanda ...” (excepte en la radial a Barcelona, ben atapeïda d’usuaris).
b. La incoherència del model viari, per la manca de suficient xarxa distribuïdora i d’accés urbà, en relació a la capacitat de la xarxa bàsica que l’alimenta. Més xarxa bàsica faria una pressió excessiva sobre la xarxa secundària i urbana.
c. Mai no es podrà resoldre una embòlia amb un by-pass gruixut, com es pretén amb el Quart cinturó.
d. El nostre problema metropolità és la mobilitat interna i no la de pas o llarg recorregut. En nom del trànsit de pas s'avalen opcions que no tenen cap prioritat, malmeten el territori i absorbeixen les inversions.
8. El Vallès i l’àmbit nord del Baix Llobregat, pràcticament la tercera regió metropolitana d’Espanya (més d’un milió d’habitants i una gran dimensió econòmica), són, des de sempre, perifèria maltractada en transport públic. La congestió del Vallès, accentuada pel transport de mercaderies de pas i internes, es veuria molt reduïda si la mobilitat de les persones no es realitzés majoritàriament en vehicles privats i de manera molt ineficient
9. . L’increment del transport de mercaderies per ferrocarril i de mobilitat de persones en transport públic han de ser objectius estratègics i mesures complementàries.
10. La Generalitat no ha formulat clarament la seva demanda a RENFE, l'ADIF i al Ministeri de Foment en relació a les millores de xarxa i nous serveis que calen a la segona corona metropolitana. Més enllà de pedaços, manca totalment una perspectiva ben definida.
11. Les deu regions metropolitanes més poblades d’Europa disposen de més xarxa ferroviària suburbana que no pas de xarxa viària bàsica d’autopistes i autovies. I Madrid, amb qui ens emmirallem, ha fet un notable esforç de construir xarxa ferroviària suburbana, tot i que amb en nom de “Metro”.
12. No existeix cap exemple europeu que avali la duplicació a curta distància de xarxes vials bàsiques. Cap ni un dels grans corredors europeus ha duplicat mai xarxa bàsica en paral·lel com es proposa en el nostre àmbit (A-7 / B-40). El model nefast del Baix Llobregat (A-2 / N-2), que ignora el servei al territori, es vol estendre al Vallès i a d’altres comarques.
13. La Generalitat i el Ministeri no han respost ni rebatut mai els estudis i les dades aportats, com per exemple:
a. La demostració del molt elevat llindar on ens trobem en xarxa bàsica vial, respecte de les regions europees de l’Europa dels quinze, tot i que l’eslògan oficial sigui sempre: “Tenim dèficit...!”
b. El nostre molt baix llindar respecte de les mateixes regions europees en dotació de ferrocarril i en baixa modalitat de transport públic.
c. L’estudi de la mobilitat entre el Baix Llobregat i el Vallès, el qual no avala la construcció d’una via potent com el tram del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa.
Finalment, volem posar de manifest i reconèixer el bon tracte rebut i, fins i tot, la simpatia amb que se’ns acull al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. No obstant això, que també ho hem vist com a novetat positiva a la Delegació del Ministeri de Foment, demanem un canvi. Volem més rigor en el contingut real, no simplement protocolari, de l’administració quan consolida, defensa i avala les seves decisions. Volem que es passi del llindar de la cordialitat, indocumentada però, fins assolir la plenitud del rigor tècnic, a l’alçada de les inversions que es promouen.
I és que no som la cultura del NO, sinó que més aviat la patim.
Campanya Contra el Quart Cinturó
El Vallès, 23 d’octubre de 2005
http://ccqc.pangea.org 937171887