|
EL PROJECTE | L'IMPACTE | EL TERRITORI | LES ALTERNATIVES | EL PROGRÉS | LA CAMPANYA | ELS AJUNTAMENTS |  |
| DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE | ||
|
EL PROJECTE | L'IMPACTE | EL TERRITORI | LES ALTERNATIVES | EL PROGRÉS | LA CAMPANYA | ELS AJUNTAMENTS | |
| DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE | ||
Què és el desenvolupament sostenible?
Aquesta definició és la de l'informe de la Comissió Brundlandt. La senyora Brundlandt és la primera ministra de Noruega i l'any 1990 rebé l'encàrrec de l'ONU de redactar un primer informe per preparar la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro dos anys més tard. Hi ha d'altres definicions també interessants com és la que proposen D. Pearce, A. Markandya i E.B. Barbier, i en la qual es diu que en una societat sostenible no hi ha d'haver:
Una altra definició es deu a H. Daly. Aquesta persona proposa que una societat sostenible és aquella en la qual:
Són tres formes de definir el desenvolupament sostenible. La primera és la més simple, segurament la que ha fet més fortuna, mentre que la segona i la tercera van complicant els raonaments. Notem que com que es tracta d'una definició estratègica de caràcter conceptual i globalitzadora, es produeix una notable dificultat en traduir-ho al dia a dia. Amb tot, cal fer esforços per superar les dificultats d'ordre pràctic que suposa el principi ecologista del pensar globalment i actuar localment. Principals reptes que planteja el desenvolupament sostenible
Així, es plantegen els grans problemes planetaris següents:
I a escala local:
Cap a un sistema de transports sostenible
El transport de viatgers... El transport més eficient és avui el que menys ajuts està rebent per part de les administracions públiques. Els sistemes eficients són el transport públic de viatgers -ferrocarrils, autocars i autobusos- i el sistema ferroviari per a les mercaderies. Els pressupostos de la Generalitat per al 1995 continuen invertint en carreteres en una relació de 4 a 1, en comparació amb les inversions en transport públic. En els pressupostos generals de l'estat passa tres quarts del mateix. Amb tot, el sistema ferroviari espanyol ha demostrat que amb un cert nivell d'inversions és possible guanyar viatgers. L'aposta clara pels trens de rodalies i la introducció de serveis d'alta velocitat en alguns trajectes interurbans ha permès que l'any 1993 sigui el primer cop en els darrers cinquanta anys que el transport per ferrocarril guanyi quota de mercat en alguns corredors. El guany s'ha produït a costa de la carretera i de l'avió, dos sistemes de transport més contaminants i amb efectes socials i territorials més indesitjables. Tot això dóna una idea de les immenses possibilitats del transport ferroviari ( i també, naturalment, dels autobusos i autocars) per contribuir a un sistema sostenible de transports. ...i de mercaderies Pel que fa al transport de mercaderies, ha hagut de ser la creixent congestió de les autopistes europees que conscienciés els poders públics de la necessitat de potenciar els sistemes ferroviaris. Avui, per esmentar només dos exemples, el túnel del Canal de la Mànega i la coordinació dels sistemes ferroviaris a tot Europa, obre grans possibilitats a la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril en les relacions supranacionals. Les rondes fantàstiques... Però és segurament a les ciutats on es manifesta amb tota la contundència la insostenibilitat i insalubritat del sistema de transport basat en l'ús intensiu del vehicle privat. No cal anar lluny per trobar exemples d'aquesta insostenibilitat. La construcció de les Rondes de Barcelona és un excel·lent "cas pràctic". La construcció d'aquesta via de circumval·lació fou presentada pels poders públics com la solució quasi definitiva als problemes de trànsit a l'àrea metropolitana. Però avui, només tres anys després de la inauguració d'aquesta "meravella olímpica", ja tenim els primers resultats. Les rondes es troben col·lapsades una bona part d'hores del dia i ha disminuït la velocitat mitjana del trànsit al centre de Barcelona. Avui a molts carrers del centre de Barcelona mantenir una conversa intel·ligible és un luxe, a l'abast només dels vianants nocturns. ...i altres meravelles
El model econòmic Tots els problemes plantejats a escala planetària i local tenen un denominador comú i radiquen en l'actual forma de funcionar de l'actual sistema econòmic. El model avui dominant és aquell que diu que l'economia va bé quan creix el producte interior brut (PIB). Aquest model no té en compte quant costa a la col·lectivitat en termes ecològics i socials el creixement d'un punt del PIB. No té en compte que la capacitat de creixement econòmic és finita ni tampoc té en compte les limitacions del sistema natural que estan portant el planeta a l'infart ecològic. El PIB: un Producte Insostenible i Brut... El PIB és la vaca més sagrada de totes les vaques sagrades de l'economia. El PIB mesura el valor de les mercaderies produïdes. Quanta més producció, més creixerà el PIB; quant més creixi el PIB, millor viurem i més riquesa hi haurà. Però l'estadística ens ensenya que en els darrers quinze anys el nombre d'ocupats no ha crescut i tanmateix el PIB haurà crescut un 60% en termes nominals. La perversió del sistema vigent de comptabilitat pot arribar a extrems insòlits. És el cas del gravíssim terratrèmol de 1994 a Kobe (Japó). Algú amb autoritat va pronosticar un impacte positiu en la reconstrucció de la zona de Kobe en el producte interior brut japonès. Al cap de pocs dies va començar a pujar la borsa de Tokio. Tenim un sistema de mesura que permet afirmar que és bo per l'economia que hi hagi destrosses. Sense anar tant lluny, a casa nostra, el "sistema" estableix que els accidents de trànsit tenen globalment un impacte positiu en l'economia del país, perquè donen treball a asseguradores, als mecànics, als sanitaris, a les funeràries, etc. ...i altres vaques sagrades En els següents llocs del rànking de les vaques sagrades de l'economia apareixen d'altres variables socioeconòmiques. La inflació, el dèficit públic, el deute públic acumulat, la productivitat,... Tots aquests paràmetres tradicionals mesuren l'estat d'un sistema des d'un únic punt de vista, prescindint d'altres factors. Sembla raonable que als indicadors macroeconòmics tradicionals hi puguem afegir-ne d'altres de caràcter ecològic i social, per mesurar la sostenibilitat del sistema. Algunes propostes de nous indicadors podrien ser, a partir dels suggeriments continguts en els informes de "l'Estat del Món" del Worldwatch Institute, els que s'indiquen a continuació:
|
||||||||||||
S'entén per desenvolupament sostenible
aquell tipus de desenvolupament que és capaç de
satisfer les necessitats actuals sense comprometre els
recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es
pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc
assegurant la repoblació és una activitat sostenible.
Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els
coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per
crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una
bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig
i llarg termini tal com avui estan plantejades.
La incapacitat de l'espècie humana per viure
en harmonia amb el planeta, la gran interacció entre
l'home i el sistema natural, són els grans problemes
mediambientals d'avui. Mai com fins ara, una espècie,
l'home, havia aconseguit modificar tan substancialment,
en tant poc temps, les característiques pròpies del
planeta.
El nostre sistema de transport té dos grans
inconvenients. El primer és que és un gran devorador
d'energia. A Espanya el sector del transport és
responsable de més del 40% del consum d'energia
primària, situant-se per sobre del consum industrial i
del domèstic. El segon gran inconvenient és la
contaminació o la despesa social difusa que ocasiona:
emissions nocives de gasos i partícules a l'atmosfera,
ocupació a les ciutats d'un bé escàs i car com és el
sòl públic, accidents, sorolls, etc...
Les rondes, lluny de ser una
solució, són ara un nou problema. Per a intentar
resoldre-ho l'administració ha restringit la circulació
de camions i desviat el trànsit cap a nous itineraris de
circumval·lació. Aquest és el resultat d'una política
equivocada de transports que es pretén continuar: Quart
Cinturó, via interpolar, túnel d'Horta, autopista
pel marge esquerra del Besòs, etc... Mentrestant línies
de tren com la de Barcelona-Puigcerdà, la de Lleida-la
Pobla de Segur o la de Manresa a Lleida, corren el risc
que qualsevol dia un jutge les pugui clausurar per manca
de seguretat.