NÚMERO 2. MARÇ DE 1995

Inici dels tràmits per a construïr el Quart Cinturó

arbre enfadatL'anunci de la licitació del concurs de serveis per a la Redacción del estudio informativo. « Orbital de Barcelona. Tramo: Abrera -Sant Celoni», amb un pressupost de 350 milions de pessetes, va ser publicat al BOE el 20 de desembre passat. A la pràctica, aquesta resolució de la Secretaria d'Estat de Política Territorial i Obres Públiques equival a la realització del projecte i dóna de fet el primer pas per a la construcció del Quart Cinturó.

Sembla que el Ministeri ha optat per tirar pel dret i fer el sord a les nombroses veus dels diversos municipis i sectors socials que han criticat aquest projecte, els quals han manifestat la conveniència d'establir prèviament un diàleg per avaluar alternatives més racionals i respectuoses amb el medi, que aportin solucions reals a les necessitats de les nostres comarques.

Aquest inici dels tràmits administratius posa de manifest el tarannà prepotent i poc dialogant de l'Administració a l'hora d'afrontar obres manifestament impopulars com el Quart Cinturó, tot i haver-s'hi compromès públicament el passat mes de novembre el propi ministre Josep Borrell i el delegat del MOPTMA a Barcelona, Jordi Prat, i el nou conseller de Política Territorial, Jaume Roma, aquest gener passat.

Des de la Campanya contra el Quart Cinturó, i en nom de 154 entitats, s'ha adreçat un comunicat a tots els mitjans de comunicació denunciant aquests fets i reiterant la nostra voluntat d'establir el diàleg abans de qualsevol actuació administrativa.

Isidre Soler


REUNIÓ AMB EL CONSELLER D'URBANISME DE LA GENERALITAT

Amb motiu de la Marxa contra el Quart Cinturóde les Franqueses/Granollers, i a proposta de membres de Marata i de l'ADENC, el mes de novembre l'ADENC va adreçar una carta al President de la Generalitat, Jordi Pujol, sol·licitant una entrevista per a plantejar el debat sobre el Quart Cinturó. El President, de forma cordial, per motius d'agenda i protocol, ens va adreçar al conseller d'Urbanisme i Obres Públiques, Jaume Roma, tot i mostrar el seu interès pel tema.

La visita al conseller va tenir lloc el dijous 12 de gener de 1995. Una delegació de cinc persones de les entitats ja esmentades va plantejar-li els arguments principals pels quals el conjunt d'entitats del Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat estan plantejant el rebuig al Quart Cinturó.

Aquests arguments se centren en:

  • Defensa dels espais lliures de la plana del Vallès i Baix Llobregat, amb la proteccióde les àrees agrícoles i naturals. Defensa de les activitats i de les importants inversions agràries d'aquestes comarques.
  • Negativa a un model d'urbanitzaciói metropolinització difusa del Vallès i Baix Llobregat, del qual el Quart Cinturó seria la via impulsora.
  • Propostes alternatives de funcionament viari i del model de mobilitat sostenible per a les comarques del Vallès. Millora i ampliaciódels serveis de transport públic.

També es va comentar la contradicció, per part de la Generalitat, entre una accelerada aprovació i actualització del Pla de Carreteres (un pla sectorial) mentre encara està pendent el Pla Territorial General de Catalunya, que hauria de ser el marc de la discussió; o les contradiccions en política territorial i de model de país, que posen en crisi les funcions de descentralització de l'Eix Transversal de Catalunya.

Per part del conseller Jaume Roma hi va haver una gran atenció als nostres plantejaments, els quals va considerar de valor i important aportació al debat. Va manifestar que en aquell moment la Generalitat no tenia coneixement de cap procediment administratiu iniciat pel Ministeri i que considerava que el projecte no era responsabilitat seva. Va afirmar que la decisió final sobre un projecte com aquest serà presa sempre per la Generalitat i que a hores d'ara el projecte, tècnicament i oficialment, no existia.

Finalment, la delegació d'entitats va considerar que l'objectiu de mostrar el rebuig i negativa al projecte havia quedat plantejat, que estàvem a disposiciódel Conseller i del President de la Generalitat, i que en el moment que la Generalitat abordés el debat caldria reprendre contactes.

Joan Carles Sallas Assistent a la reunió


CARTA A TOTS ELS PARTITS POLÍTICS

Les entitats de la campanya «Quart Cinturó: Quitrà o Vida» hem adreçat una a carta als partits polítics de Sabadell en ocasióde les properes eleccions municipals, fent-los arribar la nostra preocupacióper aquest projecte. Es demana a tots els partits que, tant a nivell local com comarcal, debatin la qüestió del Quart Cinturó, i que recullin aquest debat com a tema prioritari en el seu programa electoral.


CONCURS FOTOGRÀFIC

Us adjuntem les bases del concurs fotogràfic Quart Cinturó: quitrà o vida que ja us vam anunciar en l'anterior número d'STOP AL QUART. Recordeu que la data límit de presentació és el 27 de març! Animeu-vos. És molt important que hi participeu.


POSTALS CONTRA EL QUART CINTURÓ

Continua la recollida de postals-signatures contra el projecte del Quart Cinturó. Recordeu que no s'han d'enviar, sinó que les heu de fer arribar, com més aviat millor, a alguna de les entitats de la campanya.

Francesc Macià


IC PORTA L'OPOSICIÓ AL QUART CINTURÓ AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

El grup parlamentari IC/IU va presentar el passat 30 de gener, al Congrés dels Diputats de Madrid, una Proposició no de Llei en què s'insta el Govern central a abandonar el projecte del Quart Cinturó o Autovia Orbital entre Sant Celoni i Abrera. Iniciativa demana que la inversió prevista per aquesta obra es destini a potenciar el transport internodal a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la millora de la xarxa de carreteres locals, la potenciació d'una ronda ferroviària del Vallès, la promoció d'una xarxa d'autobusos i el rescat dels peatges de les autopistes actuals.


Retalls

LA CAMBRA DE TERRASSA DEMANA EL SOTERRAMENT DEL QUART CINTURÓ AL SEU PAS PER TERRASSA

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa ha tramès un document al MOPTMA en el qual es pronuncia a favor de la construcciódel Quart Cinturó en el tram entre Sant Celoni i Abrera, al·legant que "resultaria molt positiu per al desenvolupament de la nostra indústria, el nostre comerç i en general de la nostra societat". Tot i així posa com a condició al seu suport que el pas del Quart Cinturó pel terme municipal ho faci de manera soterrada, entre la carretera de Castellar i la carretera de Rellinars.(Diario de Terrassa, 2.2.95)


En les declaracions a l'AVUI del nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Jaume Roma, realitzades en una llarga entrevista, aquest sembla que no s'ha assabentat encara del caràcter actual del Quart Cinturó ni de les previsions del MOPTMA:

-¿Hi ha el perill que la problemàtica de la N-II es repeteixi amb el Quart Cinturó? - Aquest és un tema molt important del qual no s'ha donat explicacions endreçades. La gent s'imagina que el Quart Cinturó, com la B-30, que limita i tanca el Vallès a la influència de Barcelona. No és aixó, sinóque respon a la mateixa idea de l'Eix Transversal: és un cinturóde servei per als pobles de la zona, o sigui, que tots els pobles punxin aquest Quart Cinturó.

-¿Aquesta és una via d'urgent realització?

-No és necessària demà ni demà passat. Hi ha trams més prioritaris que d'altres. El tram Abrera-Terrassa seria el primer tram i en un segon pas la variant de Cardedeu i Llinars.(AVUI, 29.1.95)


PUJOL RECLAMA A BORRELL QUE NEGOCIE CON LA GENERALITAT EL TRAZADO DEL IV CINTURÓN

En la informació sobre l'entrevista mantinguda entre el ministre Josep Borrell i el president Jordi Pujol el dia abans es diu:

El presidente de la Generalitat, Jordi Pujol reclamó ayer al ministro de Obras Públicas, José Borrell, que el departamento de este negocie con la Administración autonómica todo lo referente al IV Cinturón, una obra valorada en 50.000 millones de pesetas destinada a desviar el tráfico cuyo destino no sea Barcelona y su área metropolitana. (El País, 10.1.95)

Isidre Soler


Nedar i guardar la roba

Jordi Pujol declarà el dissabte 21 de gener, a la ciutat de Lleida, que donava per "definitiva" l'opció nord de l'autovia de Cervera-Igualada, triada pel Ministeri d'Obres Públiques. Digué també que la Generalitat ja manifestà a Josep Borrell el seu desacord amb aquesta opció i que en el futur s'haurien d'evitar situacions conflictives d'aquest tipus. És aquest futur el Quart Cinturó?


Bosson 1 - Borrell 0

El proppassat gener, en el marc d'una reunió informal de ministres de transports de la UE, a París, el ministre Borrell manifestà al seu col·lega francès, Bernard Bosson, la seva preocupaciói descontent per la lentitud de les negociacions amb l'Estat francès sobre el projecte de la línia fèrria d'alta velocitat Barcelona-Narbona. Aquesta línia seria paral·lela en alguns llocs a l'autopista A-7 i el Quart Cinturó. El projecte francès també divergeix de l'espanyol en la seva concepció, ja que la totalitat de la línia seria privada sota concessió, com una autopista de peatge, mentre que en aquest costat de la ratlla es preveu pagar l'obra a càrrec de l'erari públic, amb la possibilitat de fer privat el tram Figueres-Perpinyà.


Tots els camins NO porten a Roma

El conseller Roma assegurà que el Quart Cinturóno és una prioritat per al seu departament. És possible que sigui veritat, ja que en unes recents declaracions a "La Vanguardia" va manifestar que "Els fons de cohesió donarien un gran impuls a l'Eix Transversal Vic-Olot, especialment per foradar el tram de Coll de Bracons". És a dir: la Generalitat està esperant amb candeletes els ajuts multimilionaris per començar a enquitranar altres punts del país.

Joan Planas