La Campanya Contra el Quart Cinturó celebra 30 anys

Durant el mes de maig la Campanya celebrarà diversos actes i una festa reivindicativa final a Can Deu (Sabadell) el 29 de maig.

La Campanya començà a organitzar-se l’any 1992 i continua reivindicant un altre model de mobilitat i la protecció dels espais agroforestals de la plana del Vallès.

Des de fa 30 anys persones i entitats lluitem per evitar la construcció del Quart Cinturó. L’autovia entre Abrera i Granollers que el govern de Madrid pretén construir i que comportaria la desaparició dels darrers espais naturals i agrícoles dela plana dell Vallès. La Campanya contra el Quart Cinturó defensem la conservació dels espais agrícoles i forestals del Vallès com elements vitals pel manteniment de la biodiversitat i la qualitat de vida. Defensem una visió i una gestió responsable del territori que resolgui les necessitats actuals sense hipotecar el futur del país i del planeta. Defensem un model sostenible i amb visió de futur, davant les polítiques irresponsables i caduques que avantposen els interessos privats a costa de destruir l’hàbitat de tots. 

Trenta anys després de l’inici de la lluita per evitar el Quart Cinturó i davant la intenció de l’Estat d’executar el projecte, continuem mobilitzats i fem una nova crida a la mobilització per preservar els espais naturals, la biodiversitat i la vida al Vallès, i aconseguir el definitiu enterrament d’aquest devastador projecte.

Acte a Can Deu el 29 de maig de 2022

El 29 de maig de 1994 se celebrava a Can Deu (Sabadell) la primera gran manifestació contra el Quart Cinturó. 28 anys després, el proper 29 de Maig, ens tornarem a trobar a Can Deu per celebrar de forma festiva i reivindicativa que seguim lluitant per defensar el territori i una altra manera de moure’ns. Durant el matí de diumenge es realitzaran diverses activitats, recorreguts i actuacions musicals.  

Debats a Marata i Sabadell

Per fer memòria, posar-nos al dia de la situació del projecte i difondret els motius de la nostra reivindicació, durem a terme dos debats en els quals convidarem experts en biodiversitat, ordenació del territori, canvi climàtic, energia i salut.  

Els dos debats tindran lloc a Marata (Les Franqueses) i a Sabadell

  • 5 de maig de 2022, Centre Cultural de Marata. Debat al voltant de la biodiversitat,  l’ordenació del territori i l’activitat agrària. Horari: 19:30h
  • 12 de maig de 2022, Casal Pere Quart, Sabadell. Debat sobre mobilitat, energia-canvi climàtic i salut. Horari: 19:00h

Quart Cinturó, un projecte incompatible amb els reptes ambientals i territorials

El Quart Cinturó, també anomenat Ronda del Vallès o B-40, no és un projecte dissenyat per resoldre les necessitats de comunicació en un àmbit com el metropolità que disposa de la xarxa d’autovies i autopistes més denses d’Europa. El seu veritable objectiu és afavorir la urbanització de la plana del Vallès i l’especulació, i respon a un model de creixement insostenible, basat en la continua ocupació del sòl i la construcció de grans infraestructures per fomentar la mobilitat de vehicles privats i el consum de combustibles fòssils responsables del canvi climàtic.

Es tracta d’un projecte que va en sentit contrari a les directrius europees per lluitar contra l’emergència climàtica i per reduir els elevats nivells de contaminació. La seva construcció afavoriria encara més la pèrdua de biodiversitat i l’augment dels índex de contaminació atmosfèrica, agreujant les repercussions greus per la a salut pública.

El traçat del Quart Cinturó afectaria de ple els espais naturals més ben conservat i més emblemàtics del Vallès: Ca n’Argelaguet i Ca n’Ustrell, Can Moragues, Colobrers, Togores, Torre Marimón, Santa Justa, Marata… amb la pèrdua irreparable dels valors culturals, socials, productius, ecològics i paisatgístics que actualment hi conviuen.

El Quart Cinturó no milloraria la mobilitat del Vallès i menys després de la desaparició dels peatges. Millorar la mobilitat de persones i mercaderies passa necessàriament per potenciar el transport col·lectiu, especialment el ferroviari, la millora de la xarxa de carreteres secundàries i una visió i una gestió integral de la mobilitat.

Malgrat tot, el Ministerio de Transportes liderat pel PSOE-PSC vol activar de nou el projecte del Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers i continuar destruint el Vallès i la vida. Per aquest motiu la Campanya seguim mobilitzant-nos per preservar els espais naturals, la biodiversitat i la qualitat de vida al Vallès fins aconseguir el definitiu enterrament del projecte.

Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 8 d’abril de 2022

El Ministerio de Transportes no podrà continuar amb el projecte del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó

L’avaluació ambiental del Quart Cinturó Terrassa-Granollers, caducada novament.

La Campanya Contra el Quart Cinturó demanà el gener de 2021 al Ministerio de Transición Ecológica que resolgués la caducitat del tràmit de consultes ambientals. Ara, resolts els terminis, el silenci ha confirmat la caducitat.

Abandonar el Quart Cinturó: una nova oportunitat per revisar el model de mobilitat i territorial.

Després de gairebé 30 anys de Campanya Contra el Quart Cinturó, el Ministerio de Transportes disposa d’una nova finestra per abandonar el projecte en el context d’emergència climàtica, i determinar quines han de ser les prioritats d’inversió en les xarxes de transport.

La caducitat 

La tramitació dels nous projectes d’infraestructures està regulada per la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Les fases d’aquesta tramitació estan taxades, així com la validesa temporal de les decisions que l’administració ambiental adopta. Els projectes no es poden desvincular d’aquesta legislació ambiental. 

El projecte de Quart Cinturó no és aliè a aquests condicionants. És així que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), en el seguiment exhaustiu que fa del projecte, ha estat vetllant pel compliment de la legislació ambiental per aturar el projecte en la via administrativa.

El desembre de 2012 la CCQC ja forçà l’arxiu de l’expedient fonamentant-se en aquesta regulació sectorial. Ara, novament, l’avaluació ambiental de l’estudi informatiu del Quart Cinturó entre Terrassa i la Granollers ha caducat. 

El gener de 2021 la CCQC ja presentà un escrit manifestant aquesta caducitat. No obstant, la manca de pronunciament explícit per part de l’òrgan ambiental, el Ministerio de Transición Ecológica, aconsellà la CCQC a presentar a principis de novembre del 2021 un recurs d’alçada davant el Secretario de Estado de Medio Ambiente per una presumpta desestimació de la declaració de caducitat. Transcorreguts 3 mesos sense rebre una resposta al recurs d’acord amb la Ley 39/2015, de 1 de octubre de procedimiento administrativo común de las Administraciones Públicas, la petició de caducitat s’ha d’entendre estimada. El silenci administratiu, segons la Llei, en aquest cas és positiu.

És així que el Ministerio de Transportes no podrà, tal i com havia previst en el Presupuestos Generales del Estado, finalitzar i portar a aprovació inicial l’estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó aquest 2022. La CCQC coneixia la voluntat del Ministerio de sotmetre a informació pública l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó de manera immediata. Aquesta nova caducitat de la validesa del document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental obliga a iniciar de nou tota la tramitació del projecte.

El Ministerio de Transportes no pot demanar una pròrroga (els terminis han prescrit) i, si vol reactivar-ne la tramitació, està obligat a seguir la mateixa via emprada inicialment. L’administració està vinculada pels seus propis actes. Això vol dir que hauria de sotmetre el projecte, amb caràcter previ, novament a les consultes ambientals potestatives per determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental abans de prosseguir amb la tramitació del projecte. I en tot cas, no podrà utilitzar el contingut del document d’abast per elaborar l’estudi d’impacte ambiental, atès que els efectes d’aquest han expirat, i per tant, haurà de començar l’expedient des de l’inici. 

La CCQC vetllarà ara per l’arxiu de l’expedient de l’Estudi Informatiu. En cas contrari, demanarà la nul·litat de qualsevulla tramitació posterior. I si fos necessari, recorrerà a la via contenciosa administrativa, sense descartar la jurisdicció penal, per defensar aquesta nul·litat, tal com ja va fer en l’anterior tramitació.

Nova finestra d’oportunitat per a noves polítiques ambientals 

Aquesta caducitat esdevé, de fet, una nova finestra d’oportunitat pel Ministerio de Transportes per abandonar el projecte arcaic del Quart Cinturó en el marc de l’emergència ambiental  declarada per tots els nivells d’administracions i la comunitat internacional. Al  Govern de Catalunya li correspon ara exigir al Govern de l’Estat  l’abandonament definitiu del projecte del Quart Cinturó i reclamar la competència i recursos per reorientar el model de mobilitat. Arriba l’hora d’abandonar les polítiques basades en la combustió fòssil i abraçar propostes més respectuoses amb el nostre medi i el Vallès: un espai vital on viuen i treballen 1,3 milions de persones que anhelen un entorn saludable i considerat amb la biodiversitat. 

La CCQC porta gairebé 30 anys (el 29 de maig els farà) defensant un model infraestructural que pivoti sobre una xarxa de transport col·lectiu encara inexistent al Vallès, sobre actuacions puntuals a la xarxa viària i sobre una aposta decidida pel transport ferroviari de mercaderies de llarga distància. Aquest model permetria fer compatible la preservació territorial, la reducció del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la millora de la qualitat atmosfèrica, una major equitat social i el manteniment dels valors agronaturals i la biodiversitat del terç nord de la plana del Vallès. 30 anys promovent i defensant aquests objectius i criteris d’intervenció. 30 anys havent de procurar defensar per diverses vies (mobilització, sensibilització, administrativa, penal…). 30 anys per haver de trobar al davant sectors immobilistes i incapaços de revisar els excessos i penyores que el model de mobilitat fonamentat en la utilització del vehicle privat han provocat. 30 anys esperant trobar davant, algun dia, una administració de l’estat capaç de reconèixer l’obsolescència d’una via, el Quart Cinturó, que ha esdevingut el paradigma d‘un model en crisi.

Amb aquesta nova caducitat, el Ministerio de Transportes, però també altres agents, disposen d’una nova finestra d’oportunitat per abordar la necessària revisió a fons del projecte del Quart Cinturó. Definir un nou programa d’actuacions que inclogui els vectors territorial, social, econòmic i ambiental de manera ponderada sembla que hauria de ser la prioritat de qualsevol govern i governant.

La CCQC ha estat sempre disposada a participar activament en els espais de participació i concertació que el Ministerio de Transportes pugui obrir per resoldre, amb una visió actualitzada i compromesa, el debat ja històric sobre el Quart Cinturó.

Breu cronologia de la caducitat

Abril de 2018. El Ministerio de Medio Ambiente sotmet a consultes entre administracions i entitats el document inicial de l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó per emetre el document d’abast.

Octubre de 2018. El Ministerio de Transición Ecológica (el successor del Ministerio de Medio Ambiente) emet el document d’abast. 

Gener de 2021. La CCQC sol·licita al Ministerio de Transición Ecológica que resolgui la caducitat del document d’abast. La validesa d’aquest document és de 2 anys, transcorreguts amb escreix, fins i tot comptant la suspensió dels tràmits administratius declarada a causa de la covid-19.

Novembre de 2021. La CCQC interposa un recurs d’alçada davant del Secretario de Estado de Medio Ambiente per la desestimació presumpta, per silenci administratiu, de la sol·licitud de declaració de caducitat.

Febrer de 2022. La CCQC reclama al Ministerio de Transición Ecológica la certificació de la caducitat atès el caràcter positiu del silenci administratiu.

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès,  16 de febrer de 2022

Campanya Contra el Quart Cinturó

La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama als grups parlamentaris catalans al congrés que presentin esmenes per retirar dels pressupostos el projecte del Quart Cinturó.

Amb aquesta demanda la Campanya apel·la als representants catalans a combatre la crisi climàtica i ambiental.

Els nous “Presupuestos del Estado Español 2022” segueixen reservant partides per l’autopista B-40 / Quart Cinturó de Barcelona. 

Només queda una setmana per presentar esmenes parcials i en aquest termini cal que les formacions polítiques actuïn de forma decidida en defensa de la natura i el benestar de les persones.

El pas del temps evidencia la caducitat i l’anacronisme del projecte del Quart Cinturó. 

El projecte de pressupostos de l’Estat per l’any 2022 impulsat pel PSOE i PODEMOS-COMUNS segueix incloent partides per desenvolupar el Quart Cinturó. Concretament el projecte de PGE preveu dues partides clau per al perllongament per trams del Quart Cinturó de Barcelona, anomenada B-40 seguint l’esquema de radialitat sobre Barcelona, i batejada també com a Via Orbital, Ronda del Vallès, N-II, etc. Les dues partides són:

B-40 TRAMO: OLESA DE MONTSERRAT-VILADECAVALLS. (6,2 Km) OBRA: 9.199.960€ (2021: 13.639.240€  – 2020: 26.597.950€). 

– B-40 TRAMO: TERRASSA-GRANOLLERS (SUBTRAMO TERRASSA-CALDAS DE MONTBUI) ESTUDI INFORMATIU: 127.710€   (2021: 124.900€ – 2020: 118.450€). 

Les dues partides incloses servirien per seguir executant l’obra del tram Abrera – Terrassa (aturada durant anys, amb greus problemes d’enginyeria per resoldre i amb pressupost previst encara per 2023) i per acabar els treballs de redacció l’Estudi Informatiu del Quart cinturó al Vallès Occidental  i Oriental (Terrassa-Caldes de Montbui).

Davant d’aquesta proposta la Campanya emplaça els partits que han manifestat la seva disconformitat o els seus dubtes respecte aquest projecte (ERC, Junts, CUP i En Comú Podem) que es posicionin radicalment en contra de les partides pressupostàries incloses en aquesta proposta inicial dels PGE 2022. Malgrat l’incompliment reiterat dels compromisos pressupostaris en les inversions de l’Estat a Catalunya, és necessari eliminar aquestes partides per orientar-les a d’altres actuacions que contribueixin a capgirar el model de mobilitat insostenible actual. O bé esmenes a la totalitat o esmenes a l’articulat (el termini per presentar-les acaba el 5 de novembre).

En el marc del debat sobre el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), en el qual el Ministerio de Transportes no va voler participar, es va posar de relleu una posició majoritària en contra de la continuïtat de la tramitació d’una via de titularitat estatal com el Quart Cinturó. De fet, el PEMV aprovat no contempla aquesta via. L’admissió d’aquestes partides suposa doncs la vulneració de la planificació vigent actualment (PEMV i PTMB) que, tot i no ser compartida per la Campanya, suposa un reconeixement d’alguns elements bàsics reivindicats des de fa anys: la manca de necessitat d’una via de pas i la consegüent competència autonòmica. 

La continuació del Quart Cinturó vulnera tot el marc normatiu ambiental i energètic i suposa l’incompliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de gasos contaminants amb conseqüències negatives sobre la salut pública. El projecte del Quart Cinturó és un projecte caduc en tots els sentits del terme.

Mentre el Vallès no disposi d’una xarxa potent de transport col·lectiu competitiva (articulada sobre el transport ferroviari i d’autobús amb  una implantació territorial extensa, intensa i eficient) i les mercaderies de llarg recorregut no viatgin en tren al llarg del corredor mediterrani, no té sentit desviar ni un cèntim d’euro a d’altres partides menys prioritàries o contraproduents.

 

NO ENS PODEM DECLARAR EN EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I SEGUIR FENT EL QUART CINTURÓ

 

Vegeu Nota de premsa en pdf

La Campanya Contra el Quart Cinturó demana un posicionament clar respecte al Quart Cinturó (B40) als partits polítics que concorren a les eleccions del 14 de febrer

La Campanya Contra el Quart Cinturó ha emplaçat als partits polítics amb representació parlamentària que han mostrat atenció a la problemàtica del projecte del Quart Cinturó (JxCat, ERC, Comuns, CUP), així com també al PSC/PSOE a prendre un posicionament clar en clau de preservació del territori, de sostenibilitat i de país.  

 

La possible tramitació de l’Estudi Informatiu de la B40 entre Terrassa i Granollers per part de l’Administració de l’Estat així com la proposta recollida en l’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès suposen una greu amenaça pel futur de la qualitat ambiental del país. Aquests dos elements ens situen en un context d’especial rellevància per al futur del projecte del Quart Cinturó. És necessari redreçar definitivament les prioritats en relació amb la planificació i la inversió en infraestructures de mobilitat als territoris metropolitans. La caducitat de l’expedient ambiental del l’Estudi informatiu obre una gran oportunitat per aturar aquest greu agressió al territori.

 

Des de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) hem mostrat la nostra total oposició a l’actuació de perllongament de la B40 entre Terrassa i Castellar prevista al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, com a prioritari en primera fase. És necessari diferenciar clarament les solucions de trànsit local (enllaç de la B-124, carretera de Sabadell a Castellar, amb la C-58 i la Ronda Oest de Sabadell) respecte la proposta d’una via de pas d’alta capacitat i de llarg recorregut (B40). 

 

Convé recordar que tenint en compte la funcionalitat de la via proposada, es tractaria en tot cas d’una via dins el marc de les competències pròpia del govern de Catalunya i no de l’Estat i que és inacceptable resoldre unes comunicacions locals amb una via de pas que portaria els vehicles del centre peninsular des d’Abrera en direcció nord per una ronda urbana de Sabadell (per sota l’avinguda de les Palmeres) i amb un impacte brutal sobre els espais de Sant Julià i Mas Canals. No es pot perllongar una autovia sense tenir clar el model territorial i ambiental del Vallès i cal ser conscients que una possible continuïtat fins a Granollers hipotecaria el futur d’aquesta bioregió. 

 

En relació al conjunt de la B40 cal recalcar que, com ha vingut defensant la Campanya:

  • És inacceptable el planejament de duplicar l’AP7, de nord a sud del país, sense haver resolt completament el transport de mercaderies de llarg recorregut (eix ferroviari mediterrani).
  • És inacceptable no posar la prioritat en les Rodalies i les seves mancances abans d’afrontar noves inversions en xarxa viària bàsica.
  • És inacceptable superar els llindars europeus de xarxa bàsica vial en nom d’un creixement sense contrast social i econòmic.
  • És inacceptable la promoció de la urbanització de la part alta del Vallès, com a conseqüència metropolitana directa de tota nova autovia, sense abans tramitar i desenvolupar el PDU del sòl d’especial protecció de la plana del Vallès que determina el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. 

 

En moments en que es declara l’emergència climàtica per part d’ajuntaments i per la pròpia Generalitat, és encara més evident que el Quart Cinturó topa de ple amb el model de país que desitgem.

 

Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 5 de febrer de 2021

 

Vegeu Nota de premsa en pdf

Caduca l’expedient ambiental del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.

L’estudi informatiu anunciat pel Ministerio de Transportes no es podrà tramitar.

La Campanya Contra el Quart Cinturó requereix al Ministerio de Transición Ecológica que apliqui la legislació ambiental i decreti la caducitat de l’expedient.

L’actual Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana és incapaç de tramitar l’estudi informatiu del tram Terrassa-la Roca per tercera vegada sense que caduqui l’expedient ambiental.

Tot el que representa el Quart Cinturó també ha caducat?

 

Una nova caducitat

El passat 4 de gener, la Campanya Contra el Quart Cinturó, a través de l’ADENC, presentà un escrit davant el Ministerio de Transición Ecológica, òrgan ambiental, responsable de la tramitació ambiental de projectes. En aquest escrit demanem al Ministerio que resolgui la caducitat de l’expedient 20180063 CIERRE DE LA AUTOVIA ORBITAL DE BARCELONA B-40. TRAMO TERRASSA-GRANOLLERS, que notifiqui la resolució de caducitat i arxiu de l’expedient ambiental a la Dirección General de Carreteras (Ministerio de Transportes) i que l’informi que la tramitació de l’avaluació ambiental del projecte s’ha de retrotraure al tràmit inicial, ja que ha expirat el termini per sol·licitar una pròrroga. 

L’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó (o cierre de la Autovía Orbital, o B40, o Ronda del Vallès, depèn de qui la referenciï) fou anunciada al BOE núm. 310,  pàgina 92322, de 22 de desembre de 2017. El 30 de abril de 2018 el Ministerio de Medio Ambiente inicià el període de consultes ambientals per determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental. El document d’abast fou emès per aquest Ministerio a principis d’octubre de 2018. Aquest document d’abast, tal i com estableix l’article 34.5 de la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, és vàlid durant dos anys. Per tant, i tenint en compte la suspensió de terminis administratius que el Gobierno decretà des de mitjans de març fins a principi de juny de 2020, aquest document d’abast perdé la validesa a l’entorn del Nadal de 2020. L’estudi informatiu no pot ser sotmès a informació pública sense l’estudi d’impacte ambiental, per la qual cosa el promotor, el Ministerio de Transportes, haurà d’iniciar de nou la tramitació ambiental abans de poder sotmetre l’estudi informatiu del Quart Cinturó a informació pública.

Les caducitats anteriors: les lliçons apreses

El desembre de 2012, l’antic Ministerio de Medio Ambiente hagué de resoldre la caducitat de l’expedient ambiental de l’estudi informatiu del Quart Cinturó sotmès a informació pública el 30 de juliol de 2010 (consulteu la nota de premsa del 21 de gener de 2013 aquí). Aquesta caducitat fou instada per la CCQC l’abril de 2012 ja que en aquells moments la validesa d’aquella fase del tràmit ambiental era de 18 mesos. Prèviament, l’abril de 2010, el mateix Ministerio ja havia declarat caducades les consultes ambientals realitzades el 2004, malgrat que posteriorment, per pressions polítiques prèvies a les eleccions al Parlament de Catalunya, el juliol de 2010 forçà irregularment un acord de conservació d’actes del procediment.

En aquestes caducitats anteriors la CCQC va constatar com els interessos polítics podien forçar interpretacions esbiaixades de la legislació ambiental, i com amb persistència,  perspicàcia i amb diferents estratègies, les entitats cíviques podíem forçar-ne de nou una aplicació ajustada a dret. Val a dir que la norma de referència actual, la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, encara és més estricta amb la caducitat de l’avaluació ambiental, i susceptible de ser aplicada en les diverses fases de la tramitació.

Ara, la CCQC espera trobar un Ministerio de Transición Ecológica que no només hagi canviat el nom, sinó que ajusti la nova denominació als nous aires que haurien d’insuflar l’administració de l’Estat amb un dels proclamats objectius bàsics d’aquesta legislatura: l’ecologisme i la lluita contra el canvi climàtic.

Què indiquen tantes caducitats?

3 caducitats en un mateix expedient, en 16 anys de tramitació, palesen la incapacitat del Ministerio de Transportes i del Gobierno, fins i tot amb diferents partits polítics al capdavant, per resoldre un conflicte obert a principis dels anys 90 i que continua viu, en part, gràcies a la seva incapacitat. Incapacitat traduïda, entre d’altres, amb un total desconeixement del territori que vol transformar (destruir escauria més) i de donar solucions a l’articulació de la mobilitat que responguin a criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Aquesta nova caducitat palesa la nul·la necessitat del Quart Cinturó des del punt de vista de la mobilitat i que la seva construcció respon principalment a interessos polítics molt vinculats als dels lobbies de les constructores. El Quart Cinturó, o autovies en projecte o en construcció com aquest, ara més que mai van contra la imperiosa necessitat de lluitar contra l’emergència climàtica i contra la destrucció dels espais naturals i de la biodiversitat.

En definitiva, l’expedient caduca perquè qui el dirigeix manté una visió obsoleta de la gestió pública, i menysté una visió integrada i sostenible del territori i de les infraestructures.

La CCQC reclama novament l’aplicació estricta de les competències estatutàries en ordenació territorial i en mobilitat: el canvi de titularitat i recursos del Quart Cinturó a favor del Govern de la Generalitat, atès que és una actuació viària que abasta només territori català, i la valoració conseqüent sobre la seva oportunitat, utilitat o traçat.

La CCQC convida la Generalitat, consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i ajuntaments afectats a demanar la resolució de caducitat al Ministerio de Transición Ecológica.

Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 19 de gener de 2021

Vegeu Nota de premsa en pdf

El Pla de Rodalies desacredita el Pla de Mobilitat del Vallès impulsat per la Generalitat

El Pla de Rodalies 2020-2030 només inclou una tercera part de les inversions previstes al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, retallant en un 60% la inversió prevista en transport públic.

La Campanya Contra el Quart Cinturó insta el Departament de Territori a no aprovar definitivament un Pla Específic de Mobilitat del Vallès que naixeria descafeïnat

L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) el mes de febrer de 2020 va confirmar els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) havia vingut alertant des que va començar la seva redacció, fa més de 2 anys: el desenvolupament del Pla no és creïble, no és executable ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen (vegeu anterior Nota

Aquests darrers mesos el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha estat fent contactes per tal d’avançar la resposta a les al·legacions presentades i tancar el document final amb la intenció d’aprovar-lo definitivament en un context de govern “en funcions” al final del mandat parlamentari. 

Amb la presentació del Pla de rodalies 2020-2030 podem dir que el PEMV ja és paper mullat abans fins i tot de la seva aprovació. El Pla de Rodalies només inclou una tercera part de les actuacions previstes durant el període de vigència del PEMV (2020-2026). Així, no s’inclou la línia Orbital ferroviària – que queda pendent més enllà del 2030 -, el Túnel de Montcada, el desdoblament de la línia R3 la Garriga a Vic ni les estacions de Montmeló Circuit i Baricentro.  (vegeu Taula Annexa)

Això suposa una reducció al voltant dels 1.000M€ en les inversions de rodalies previstes al PEMV per al proper quinquenni, que comporta una retallada del 40% la seva inversió total i en prop d’un 60% de la inversió en transport públic. Si el PEMV inicial assignava un 74% de les inversions a modes sostenibles (infraestructures de transport públic i modes no motoritzats), després de conèixer el nou Pla de Rodalies aquest percentatge es redueix fins al 55%. Per altra banda, amb aquesta modificació, el percentatge del PEMV adreçat a les infraestructures viàries per al transport privat és ja del 28%, quan inicialment era només del 16%.

Tal com ja avançàvem en les al·legacions, aquesta era una de les febleses més importants del PEMV: el 75% de les accions previstes les ha d’executar el govern de l’Estat Espanyol, que no ha ni participat en la seva redacció i que incompleix sistemàticament els seus compromisos; per tant sense cap garantia que assumeixi les accions ni el calendari que marca el PEMV. La presentació del Pla de Rodalies ha posat en clara evidència aquesta feblesa. 

Avui podem dir, però, que els principals dèficits segueixen sense resoldre’s i que podríem qualificar aquest treball com una enorme oportunitat perduda, ara mateix ja un Pla tocat de mort pel descrèdit  que suposa el Pla de Rodalies presentat les darreres setmanes

Des de la Campanya reclamem un Pla de Mobilitat que resolgui amb urgència els problemes reals del Vallès, redreci el greuge que pateix aquest territori respecte al centre de la regió metropolitana i aposti per propostes de mobilitat sostenibles i de ràpida implementació que col·laborin a mitigar l’Emergència climàtica.

 

Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 12 de gener de 2021

Vegeu Nota de premsa en PDF

 Annex: Taula actuacions d’infraestructura en la xarxa de Rodalies incloses en el PEMV respecte a les incloses en la primera fase del Pla de Rodalies 2020-2030*

Codi Actuacions PEMV (2020-2026) Actuacions Pla de Rodalies

(2020-2030)

Inversió
  PEMV  Primera fase 

Pla Rodalies

XIF08 Construcció del túnel de Montcada i Reixac (R4) Prevista en segona fase 2026-2030 185 M€ 0 €
XIF11 Nou tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers S’avaluarà i es planificarà durant la vigència del Pla 442,96 M€ 0 €
XIF20 Desdoblament de la línia R3 la Garriga – Vic – S’avançarà la tramitació del projecte per desdoblar el tram entre Centelles i Vic a partir de 2026. 

– El tram la Garriga – Centelles no s’esmenta

277,8 M€ 0 €
XIF04 Desdoblament línia R3 Montcada-la Garriga – Desdoblament Parets – La Garriga:  2020-2025 En execució 

– S’inclou la planificació 3a Via Montcada – Mollet Sant Fost

95 M€ 47’5 M€
XIF06 5 noves estacions de Rodalies – S’incorporen: Sabadell OEST,  Terrassa OEST, Santa Perpètua Mogoda. 

– No s’incorporen: Montmeló Circuit, Baricentro.

70 M€ 42 M€
XIF01 Execució soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac Prevista en primera fase 300 M€ 300 M€ 
XIF02’ 3 nous intercanviadors a la línia R8: Hospital General (S1), Volpelleres (S2), Riu Sec (R4) Manca informació i titularitat de les actuacions.  80 M€ ?
Cost total inversions període PEMV 1.450,76 M€ 389,5 M€ 

 

* No s’han inclòs les actuacions no quantificades econòmicament al PEMV

ELS NOUS “PRESUPUESTOS DEL ESTADO ESPAÑOL 2021” TORNEN A RESERVAR PARTIDES PER L’AUTOPISTA B-40 / QUART CINTURÓ DE BARCELONA.

La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama al Grup Parlamentari de En Comú – Podem que es posicioni radicalment en contra d’aquestes partides i forci la seva retirada.

Només hi ha dues setmanes per presentar esmenes parcials i en aquest termini cal que les formacions polítiques actuïn de forma decidida en defensa dels seus postulats

El projecte de pressupostos de l’Estat per l’any 2021 impulsat per el PSOE i PODEMOS-COMUNS segueix incloent partides per desenvolupar el Quart Cinturó. Concretament el projecte de PGE preveu dues partides clau per al perllongament per trams del Quart Cinturó de Barcelona, anomenada B-40 seguint l’esquema de radialitat sobre Barcelona, i batejada també com a Via Orbital, Ronda del Vallès, N-II, etc. Les dues partides són*:

B-40 TRAM: OLESA DE MONTSERRAT-VILADECAVALLS. (6,2 Km):   13.639.240€ . OBRA PÚBLICA

– B-40 TRAM: TERRASSA-GRANOLLERS. (SUBTRAM Terrassa – Caldes de Montbui): 124.900€. PROJECTE ESTUDI INFORMATIU

Les dues partides incloses servirien teòricament per acabar l’Obra del tram Abrera – Terrassa (aturada durant anys i amb greus problemes d’enginyeria per resoldre) i per acabar de pagar l’Estudi Informatiu del Quart cinturó al Vallès Occidental (Terrassa-Caldes de Montbui) i Oriental.

Des de la Campanya contra el Quart Cinturó lamentem que un govern format amb membres de Catalunya En Comú i Podem no hagi treballat en la definició del “PGE 2021” per eliminar aquestes partides. Cal tenir present que l’espai que representa el grup parlamentari de En Comú – Podem, hereves de l’antiga Iniciativa per Catalunya, ha estat participant ja històricament en el marc de la CCQC i s’ha mostrat totalment contrària al Quart Cinturó i al model de mobilitat en vehicle privat en el que s’inscriu aquest projecte.

Per això des de la Campanya Contra el Quart Cinturó reclamem al Grup Parlamentari de En Comú – Podem que es posicioni radicalment en contra d’aquestes partides i forci la seva retirada. Així mateix, demanem a la resta de forces polítiques contràries al Quart Cinturó que facin servir la seva representació al Congrés de diputats per condicionar la retirada d’aquestes partides. Només hi ha dues setmanes per presentar esmenes parcials i en aquest termini cal que les formacions polítiques actuïn en defensa dels seus postulats.

Mentre la situació de rodalies és vergonyosa i les promeses d’inversions no realitzades s’amunteguen des de fa una pila d’anys, la proposta dels nous PGE pot permetre que s’inauguri abans el tram Abrera – Terrassa del Quart Cinturó i la connexió AP7 – A-2 a El Papiol que no pas actuacions urgentíssimes i demandes històriques sobre la xarxa de rodalies que beneficiarien milions de viatgers cada any i que tenen el consens de totes les forces polítiques.

25 anys reivindicant els valors del territori vallesà, defensant un nou model de mobilitat i oposant-nos al Quart Cinturó

La Campanya Contra el Quart Cinturó va iniciar-se l’any 1993 i ha superat més de 25 anys defensant la no continuïtat del Projecte més “desarrollista” de la historia de la planificació urbanística de Catalunya. Prevista ja l’any 1971, en ple franquisme, sota la presidència de J.Antoni Samaranch com a President de la Diputació de Barcelona, aquest projecte segueix lentament el seu procés per desenvolupar-se sigui quin sigui el govern de l’Estat Espanyol.

Defensant i impulsant aquest projecte han passat des del ministre Josep Borrell fins Artur Mas com a conseller de Política Territorial sense que s’hagi modificat substancialment cap plantejament en 25 anys. Sembla que ni l’evident crisi ambiental general, ni la Llei de Canvi Climàtic, ni el Decret Llei d’emergència Climàtica, ni les declaracions d’emergència climàtica, ni les crisis econòmiques del 2009 i del 2020, ni la recent redacció del Pla Específic de Mobilitat del Vallès encara en tramitació, han servit encara com a demostració de l’evidència que cal un canvi en el model de mobilitat que passa per enterrar definitivament el Quart Cinturó de Barcelona, ni tampoc per aconseguir una inversió molt més forta en transport ferroviari a la Regió Metropolitana de Barcelona.

El futur del Vallès passa per la reconversió radical de model de mobilitat i la preservació de tot el corredor prelitoral de la Plana del Vallès, un àmbit que ja destacava en el “Llibre Blanc de la gestió de la Natura als Països Catalans; Natura, Ús o Abús” coordinat per Ramon Folch l’any 1976, com un dels espais destacats a protegir. La preservació del paisatge, de la biodiversitat, de la integritat dels espais agraris i dels connectors ecològics, és un element indispensable per a un territori metropolità que en el marc de la crisi actual ha pres encara més consciència del valor dels territoris naturals més propers.

NO ENS PODEM DECLARAR EN EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I SEGUIR FENT EL QUART CINTURÓ

Campanya Contra el Quart Cinturó
L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 30 d’octubre de 2020

http://ccqc.pangea.org/

Més Informació:

Toni Altaió 655 179 694 937 171 887 correu@adenc.cat

*adjuntem enllaç al document de les inversions territorialitzades.
Pàgina 42 del pdf (pàgina 38 de la numeració del document).
https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2021Proyecto/MaestroTomos/PGE-ROM/doc/L_21_A_V8.PDF 

Vegeu la nota de premsa.

La Campanya Contra el Quart Cinturó considera que el PEMV no resol els reptes reals de mobilitat del Vallès

El Pla Específic de Mobilitat del Vallès es valora com una estratègia de maquillatge del Quart Cinturó

L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès ha confirmat els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha vingut alertant des de fa temps. El Pla presentat per part del Departament de Territori i Sostenibilitat no és creïble, no hi ha capacitat de ser executat ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen. No presenta cap mesura clau, cap decisió valenta, que permeti aconseguir els canvis necessaris en la mobilitat al Vallès, sobretot en el context de la lluita efectiva contra l’emergència climàtica.

El Pla fia la materialització de ¾ parts de les inversions necessàries al Ministerio de Fomento, que ni ha participat en la seva redacció i ni es caracteritza pel compliment del calendari de les inversions previstes els darrers decennis, a banda que algunes de les actuacions no són de competència estatal. De fet, prop del 90% de les actuacions vinculades al transport públic ja formaven part de diversos Plans que haurien d’estar completament executats a dia d’avui. Com a exemple, els diversos intercanviadors ferroviaris previstos des de fa ja vint anys, al Pla Director d’inversions 2001-2010. Compromisos i propostes de millora ferroviària que, ni per reiterades, esdevenen ja creïbles.

Un altre dels elements fràgils del PEMV és que no disposa d’un calendari propi ni d’una priorització de les actuacions que en pugui garantir la seva materialització. La CCQC considera que el Pla no afronta amb ambició els reptes ambientals i econòmics de la mobilitat en el territori vallesà i manté encara una proposta de Quart Cinturó maquillada. En aquest context, el transport públic continua estant en desavantatge. Sembla, doncs, que estem de nou davant d’una oportunitat perduda.

La CCQC segueix apostant per prioritzar els serveis de transport públic i la gestió de les xarxes existents, completant amb inversions puntuals per a la seva millora. La saturació ferroviària actual necessita d’actuacions urgents que evitin un estancament o una regressió en el seu ús.

El Quart Cinturó en el marc del PEMV

Amb les mancances exposades, la CCQC considera que el PEMV vol servir d’excusa per seguir avançant amb el Quart Cinturó. Tal com es va recordar a la sessió de presentació del PEMV a Castellar del Vallès, la contractació dels treballs del PEMV anava acompanyada per l’encàrrec de l’”Estudi d’oportunitat i avaluació per la millora del disseny i traçat de la B-40”. De fet, l’encàrrec destinava el 38% del cost a l’encaix territorial del traçat d’aquesta via i havia d’incloure l’anàlisi de la seva rendibilitat. Tot i que el termini de redacció no havia de superar els 9 mesos i ja n’han passat 40, no s’han donat a conèixer encara aquests treballs ni tenim constància del seu acabament.

Tot i no disposar d’aquests treballs, el Pla proposa un nou tram viari sota el nom de “Ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell”, una proposta viària que dóna continuïtat a la B-40, el Quart Cinturó, de titularitat estatal, sense entrar ni tan sols a considerar les incoherències respecte a la seva titularitat. La formulació del PEMV no hauria de ser una excusa per vestir i bastir el Quart Cinturó de manera capciosa. Aquesta aposta comporta, a més, el risc que la connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest de Sabadell no s’executi mai.

En aquest context, tal com recollien els mitjans de comunicació, el Ministerio ha animat les administracions a presentar al·legacions a l’Estudi Informatiu del Quart Cinturó, clar símptoma de la manca de coordinació de l’administració autonòmica i l’estatal que ha caracteritzat des de sempre la tramitació del Quart Cinturó.

Des de la Campanya ja s’ha fet una ronda de contactes amb les forces polítiques del Parlament els darrers mesos per donar a conèixer la proposta de la Campanya amb relació al PEMV. Les pròximes setmanes seguiran aquests contactes per tal de reivindicar un compromís amb les inversions ferroviàries i de vies ciclables, així com de forma urgent un major esforç en els serveis de transport públic i la gestió de la xarxa viària. En aquest sentit la CCQC presentarà al·legacions al Pla i durà a terme una campanya comunicativa per difondre les deficiències i els motius d’oposició al PEMV, així com les propostes de mobilitat que defensa.

El Vallès, 28 de febrer de 2020
Campanya Contra el Quart Cinturó

Vegeu la nota de premsa.