Dissabte 4 de març nova cita “Defensem la terra, construïm el futur”

Manifestació a Barcelona. Convocatòria a Plaça Catalunya a les 6 de la tarda.

Ens veiem a la manifestació del diumenge 26/02 a les 12h a la Pl. de la Creu Alta (Sabadell).

Us animem a participar en les columnes d’arribada que s’organitzen des dels vostres pobles, ciutats o barris. Estigueu atents al twitter de la Campanya.

Per escalfar us recordem que participarem en actes previs:

Dimarts 21 a les 19:30 al Centre Cívic de la Rambla, Sta. Perpètua de Mogoda
Dijous 23 a les 19h a Can Capablanca, Sabadell.
Dijous 23 a les 19h a l’Ateneu Popular la Bagudera, Horta (Barcelona).

El Quart Cinturó, B40, autovia orbital de Barcelona o A7, és un projecte d’autovia que des de Vilafranca del Penedès hauria d’arribar a Sant Celoni tot creuant el terç nord de la plana del Vallès en paral·lel al traçat de l’autopista AP7 (per damunt de Terrassa, Sabadell, Granollers i Cardedeu). El projecte, nascut el 1966 i impulsat per l’estat espanyol, és integrat el 1985 en el Pla de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. El 1995 el Ministerio de Fomento encarrega la redacció de l’estudi informatiu del tram Abrera-Sant Celoni. 3 anys més tard, i després de la forta oposició ciutadana i d’alguns ajuntaments, fracciona l’encàrrec en tres trams: Vilafranca-Abrera, Abrera-Terrassa i Terrassa-Sant Celoni.

El Quart Cinturó està inclòs en el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (PITVI) 2012 – 2024. Plan de Infraestructuras Viarias de Infraestructuras y Transporte 2005-2020. El 2010 la Generalitat de Catalunya aprova el Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona (PTMB), en el qual es dibuixen fins a tres alternatives de traçat i s’estableixen condicionants ambientals que s’han d’integrar en el projecte. Per l’any 2012 no hi ha dotacions pressupostàries que permetin altres actuacions que no siguin fer algunes petites obres en el tram Abrera-Terrassa i completar estudis informatius.

Situació per trams

Vilafranca del Penedès-Abrera: El Ministerio de Fomento té l’estudi acabat des de finals del 2010, però encara no ha sortit a informació pública.

Abrera -Terrassa: Estudi informatiu sotmès a informació pública el 1998 i aprovat el 2003. La CCQC interposa un contenciós administratiu contra aquesta aprovació, que és desestimat el 2010. Fomento inicia les obres la primavera del 2007, dividides en tres subtrams. El juny 2010 entren en servei els subtrams dels extrems: Abrera (1.5 km) i Viladecavalls-Terrassa (4.5 km). El tram central Abrera-Viladecavalls (7 km) no estarà acabat abans de finals del 2015 sempre que hi hagi finançament a partir del 2013 (mínim 3 anys de construcció per als túnels).

Terrassa-Granollers: El 2003 apareix una compilació d’informació ambiental del tram Terrassa-Granollers. L’abril del 2010 el Ministerio de Medio Ambiente declara caducades les consultes de la informació ambiental del 2003, i el juny, per contra, decideix conservar-les. Això possibilita el tràmit d’informació pública entre finals de juliol i l’octubre del 2010, a la qual la CCQC presenta al·legacions tècniques i 6.000 al·legacions individuals. La CCQC interposa un contenciós administratiu contra la conservació de les consultes a finals del 2010 (pendent de sentència, no abans de la fi del 2013). L’abril del 2012 la CCQC demana la caducitat i arxiu de l’expedient ambiental de l’estudi informatiu (no hi ha resolució expressa). L’estudi informatiu encara no ha estat aprovat.

Granollers-Sant Celoni: Malgrat que no hi ha cap referència en els documents
apareguts fins ara ni encàrrecs d’estudis, hi ha reserves urbanístiques per construir-lo, i tècnics de la Demarcació de Carreteres a Catalunya del Ministerio de Fomento afirmen que aquest tram no està descartat. Des del 2010 la Generalitat de Catalunya l’ha esborrat de la planificació territorial amb el PTMB.

Situació administrativa i judicial

El tram Terrassa-Granollers (de fet Terrassa-la Roca del Vallès) concentra les accions de la Campanya Contra el Quart Cinturó.

Contenciós administratiu contra la conservació de les consultes ambientals del 2003: A finals del 2010 la CCQC impulsa un contenciós contra la resolució del Ministerio de Medio Ambiente que desestimava la impugnació de la conservació de les consultes ambientals realitzades el 2003, consultes que el mateix Ministerio havia declarat caducades l’abril del 2010. La conservació vulnera la legislació ambiental i el dret administratiu: està fonamentada en una lectura esbiaixada i arbitrària del marc legislatiu vigent. El cost d’aquest contenciós s’apropa als 4.300 euros, i de moment té assegurat un finançament incomplet amb aportacions d’algunes de les entitats i simpatitzants de la CCQC.

Caducitat de l’expedient: Després de la informació pública de l’estudi informatiu (juliol octubre 2010), el Ministerio de Fomento disposava de 18 mesos per trametre l’expedient amb la proposta d’estimació d’al·legacions i estudi informatiu al Ministerio de Medio Ambiente per tal que aquest emetés la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), preceptiva abans de l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu. Transcorreguts els 18 mesos, la CCQC ha demanat a Medio Ambiente que declari caducat l’expedient i l’arxivi. Estem a l’espera d’aquest reconeixement oficial. Això comportarà que l’estudi informatiu no podrà ser aprovat sense tornar a tramitar tot l’expedient des de l’inici. Encara que es confirmi aquest arxiu de l’expedient, la CCQC no retirarà el contenciós contra la conservació de les consultes ambientals del 2003 per impedir que l’administració de l’Estat cometi un nou frau de llei i una nova conservació del tràmit d’informació pública.

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès. Setembre de 2012.

NOTA:

Apunts per entendre les fases de tramitació: La tramitació i construcció d’un projecte té unes fases molt diferenciades i requereix un mínim de 5 anys en la hipòtesi més optimista, tot i que es poden allargar notablement en el temps molt més enllà (gairebé 20 anys, com en el cas Abrera-Terrassa). La primera fase és la redacció i aprovació de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental (encàrrec de redacció; consultes ambientals prèvies; redacció de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental; informació pública i presentació d’al·legacions; informe de les al·legacions i tramesa de l’expedient a Medio Ambiente per emetre la DIA; aprovació de la DIA; aprovació definitiva del projecte). La segona fase és la redacció del projecte constructiu (licitació; encàrrec i redacció). La tercera fase és la construcció (assignació de dotació pressupostària; licitació i adjudicació; expropiacions; construcció; i posada en servei).