La mobilitat en vehicle privat i les emissions de gasos d’efecte hivernacle creixen. La mobilitat en transport col·lectiu també, per la necessitat social i per la política tarifària, però no per l’impuls del Pla.
L’informe de seguiment del 2023 apunta que els objectius del Pla no s’assoliran.
Les actuacions en transport col·lectiu estan endarrerides i, per contra, les actuacions en carreteres prenen cada vegada més impuls, com la Ronda Nord / Quart Cinturó.
La subversió dels objectius del pla a través de l’alteració de la prelació de les actuacions, es concreta: la Ronda Nord es transforma en Quart Cinturó.
El PEMV 2020-2026
El Pla Específic de Mobilitat del Vallès 2020-2026 (PEMV) fou aprovat el febrer de 2021 i proposava un seguit d‘actuacions (60) amb un pressupost proper als 2.500 milions d’euros. L’objectiu principal del Pla és la reducció de la congestió, l’increment de connectivitat i l’equilibri territorial en base al transvasament modal cap al transport col·lectiu i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres. Des de la perspectiva de la Campanya Contra el Quart Cinturó, són objectius poc ambiciosos, difícilment assolibles i sense prioritats definides per afavorir una mobilitat sostenible.
El pla fou redactat en un procés participat amb agents institucionals, econòmics, socials i ambientals, i compta amb un mecanisme de seguiment anual a través d’una comissió interdepartamental i dos comitès (un institucional i un de tècnic i social). Aquest seguiment, incomplet, ha esdevingut un formalisme d’obligat compliment sense conseqüències en el desplegament del pla.
Aquest gener, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha presentat el segon informe de seguiment, corresponent als resultats de 2023, i que s’hauria d’haver presentat el juliol de 2024.
Cal tenir en compte que el PEMV és un instrument previst en la normativa del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat l’any 2010, i deriva de l’obligació de la mateixa Generalitat d’exercir la competència plena en ordenació territorial i de la mobilitat, orientant les accions cap a una mobilitat sostenible (llei catalana 9/2003 de la Mobilitat), qualitat atmosfèrica (llei estatal 34/2007, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera) i a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (llei catalana 16/2017, de canvi climàtic).
Lluny de complir els objectius
Puja el transport públic i puja el transport privat
Malgrat que l’ocupació del transport col·lectiu (TC) ha recuperat els valors anteriors a la caiguda d’usuaris generada per l’epidèmia de la covid-19 i s’ha aproximat als màxims històrics, el transport en vehicle privat (VP), que també ha recuperat els índexs precovid, ha crescut per damunt de la previsió i se situa en un +6%, amb una tendència a l’alça preocupant.
Lluny del repartiment modal previst
Els objectius de repartiment modal per al transport col·lectiu fixats (21% en la mobilitat interna del Vallès i 50% en la relació Vallès-Barcelona) se situen en el 2023 al 14% i al 45% respectivament, lluny dels esperats, i amb dificultats de compliment per la lentitud del desplegament i impuls de les accions previstes.
Lluny dels objectius ambientals de contaminació i contribució al canvi climàtic
Els objectius ambientals queden també lluny. Si bé baixen les emissions de gasos i partícules contaminants i se situen dins els objectius predeterminats (òxids de nitrogen i partícules de 10 micres), ho fan únicament com a conseqüència de la millora del parc mòbil i no per les accions dutes a terme pel pla. La Unió Europea ha rebaixat els llindars a assolir el 2030 (i d’obligada transposició a l’estat espanyol), malgrat que doblen els llindars definits per l’Organització Mundial de la Salut. Els objectius del PEMV vigent queden molt lluny d’ambdós llindars. I encara més, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH, òxids de carboni) continuen creixent, quan la reducció hauria de ser del 4% el 2026.
Molt lluny en mercaderies i gestió
En el transport de mercaderies no hi ha gairebé cap millora i en les mesures de gestió els avenços són migrats.
El transport públic avança lentament, a pas de tortuga
Pel que fa a les actuacions previstes en transport col·lectiu, el Departament en fa una lectura interessada i comptabilitza un 70% de la inversió en transport col·lectiu activada, amb un 90% dels projectes impulsats i amb un 50% de projectes executats. No obstant, i malgrat que el soterrament de la R2 a Montcada i el desdoblament de la R3 entre Parets i la Garriga ja s’han iniciat, de l’actuació estrella, la Línia Orbital Ferroviaria (LOF), tot just s’ha iniciat la redacció d’un estudi previ a l’estudi informatiu i només hi ha treballs preliminars dels intercanviadors sobre la R8. I sobre els BRCAT (infraestructures de priorització de l’autobús exprés amb carrils segregats), manca aprovar bona part dels projectes i la seva execució complerta és encara molt llunyana.
La xarxa viària no para
Per contra, la major part d’actuacions previstes en carreteres s’han executat o estan en execució (ampliació de la C17 i C35, connexió C16 i B40) o bé hi ha dates tancades per finalitzar-ne els estudis informatius o executius. Fins i tot la controvertida Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell disposa de finançament extern de l’estat gràcies a reconvertir-la com a continuïtat del Quart Cinturó. Cap d’aquestes actuacions no tindrà efectes per assolir els objectius del pla, sinó que tindran uns efectes contraris. La construcció de noves autovies augmenta la distància recorreguda per vehicles i fomenta l’increment del parc de vehicles, traduint-se en un empitjorament de la qualitat de l’aire i desviació de recursos públics. Catalunya ja és una de les regions europees amb més vies d’alta capacitat per km2, mentre que estem a la cua en transport públic.
L’acció de la Generalitat no encaixa amb el compliment dels objectius
En resum, una avaluació que, atesos els resultats negatius que comportarà l’increment de la capacitat de la xarxa viària, hauria d’estar ja obligant a adoptar mesures urgents per redreçar l’incompliment previsible dels objectius del PEMV.
De la prelació de les prioritats a la subversió dels objectius
La Campanya Contra el Quart Cinturó va celebrar la redacció i aprovació del PEMV amb una posició crítica per la manca d’ambició dels objectius i discrepar d’algunes de les actuacions incloses. Fins i tot va al·legar en el tràmit d’informació pública i va denunciar, una vegada aprovat el pla, que l’execució parcial, esbiaixada, amb prioritats invertides o amb ritmes diversos en les actuacions previstes en transport col·lectiu i en transport amb vehicle privat podien provocar una subversió dels objectius perseguits.
De fet, estem allí on dèiem que podíem arribar a estar. Els resultats són qüestionables. La inflexió que provocà el xantatge del PSC a ERC per l’aprovació dels pressupostos del 2023 amb l’impuls a la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell com la continuïtat del Quart Cinturó/B40, ha condicionat tota l’execució del Pla. Tant és així que ha impedit la signatura de convenis entre Generalitat i Estat per construir els intercanviadors a la R8 si no es desencallava la construcció de la continuïtat del Quart Cinturó, tal i com defensa el PSC i l’actual President de la Generalitat. Fins i tot, arribà a provocar el canvi de conseller al capdavant de Territori, per tal d’aplanar el camí del Quart Cinturó.
Entre Terrassa i Sabadell la mobilitat en transport col·lectiu només arriba al 15%, mentre laRonda Nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell, el nou eufemisme del Quart Cinturó en aquesta zona, és avui la prioritat en aquest àmbit d’actuació.
Des de la Campanya afirmem rotundament que s’està incomplint el PEMV i que cal reclamar a la Generalitat a que actuï amb coherència i responsabilitat a favor d’impulsar el transport col·lectiu davant la crisi climàtica declarada i de qualitat de l’aire. Fins i tot la Unió Europea ha advertit l’estat espanyol de sancions econòmiques si no pren mesures efectives per millorar la qualitat atmosfèrica en un any. Aquesta qualitat atmosfèrica pèssima causa unes 3.000 morts anuals prematures a Catalunya, 16 cops més de mortaldat que en accidents de trànsit, fet que ha mogut el quatre col·legis de metges de Catalunya, hospitals i entitats de l’àmbit sanitari a reclamar actuacions concretes per millorar la qualitat de l’aire.
Millorar la qualitat atmosfèrica és sinònim de millora en salut pública, traduïda negativament en morts prematures i afectacions respiratòries. Millorar la qualitat atmosfèrica és sinònim d’increment de productivitat, d’eficiència del sistema econòmic i energètic. Qui aposta per la Ronda Nord / Quart Cinturó, aposta per continuar un model de mobilitat on prepondera l’ús del vehicle privat i totes les externalitats negatives que l’acompanyen (especulació urbanística, impacte sobre biodiversitat, pèrdua de connectivitat biològica i d’espais agroforestals, salut pública, segregació social, emissions de GEH, congestió de la xarxa viària, desviació de recursos públics…).
No hi ha millor manera de subvertir els objectius del PEMV que canviar l’ordre de prelació coherent de les actuacions. Aquest sembla que fou l’objectiu ocult rere l’aprovació del PEMV el 2021; aquest és l’objectiu declarat del Govern de la Generalitat i dels equips de govern de Terrassa i Sabadell. No els importa avançar cap a un model de mobilitat insostenible. La resta de declaracions i proclames de suposat interès públic són falòrnies.
L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 3 de març de 2025
Campanya Contra el Quart Cinturó
ccqcinfo@gmail.com
Inici
twitter @Campanya_ccqc
